Avui que és Sant Joan i qui més qui manco ho celebra –a Ciutadella sobretot però, perdonau, també a tots els territoris de parla catalana– em ve a la memòria un tràngol que vaig passar as Mercadal un dissabte de Sant Martí.
Havíem convidat a conèixer les festes a una parella de Barcelona, que ho van acceptar i que van venir i van tenir la delicadesa d'instal·lar-se a l'hotel en comptes de a ca nostra. I que seguint els rituals que marquen les festes menorquines –que no es limiten al kaleo, naturalment–, crec que van xalar com ho havien fet poques vegades.
De tan contents que estaven, per força mos volien convidar a sopar en un restaurant i de poca cosa servia dir-los que a casa hi havia prou menjar, o que passejant i aturant a cada porta oberta on mos oferien d'entrar ja quedaríem redons.
Ells mos volien convidar per força a un restaurant, seguint els convencionalismes que s'estilen pel món. I només van entendre que el seu esquema no funcionava quan van comprovar que la nit de dissabte de Sant Martí as Mercadal no hi havia cap restaurant obert, ni el del seu hotel...
Era una realitat que ells no havien previst: que la gent del poble, en aquell dia, s'estimava més participar de la festa que guanyar uns quants doblers servint taules. Bé, potser açò ara ja ha canviat, però fa vuit o nou anys, que és quan va succeir aquesta història, la cosa anava així.
He sentit també a molts hotelers i restauradors de les urbanitzacions que es queixaven precisament d'aquest fet, que quan contractaven eventuals menorquins a l'estiu, aquests exigien de no anar a fer feina els dies de la festa del seu poble...
I jo en aquest cas me sent absolutament solidari amb ells. Convençut que és un dret inalienable poder viure la festa del poble i convençut també que no és la pèrdua d'un dia en l'any el que farà anar malament un negoci. És únicament cosa d'avisar els usuaris, que per un dia ja sabran com resoldre-ho i encara ho trobaran típic. Moltes vegades, una norma senzilla és més eficaç que voler forçar les situacions.
Jo mateix em vaig plantejar fa anys aquesta qüestió. De què me serveix fer feina tot l'any si el dia de la festa del meu poble jo no hi puc esser? I la veritat és que des d'aquell moment sempre he posat aquesta condició en tots els contractes laborals que he signat... També he de dir que he tingut molta sort, perquè sempre m'ho han acceptat.
Potser a qualcú li semblarà molt trivial açò que dic, però jo som de l'opinió que no ho és. Fins al punt que estic disposat a disculpar els partits que es disputen el govern de Menorca pel fet d'haver ajornat les seves decisions fins passat Sant Joan. Una part dels implicats són ciutadellencs i açò ja ho justificaria.
Ara bé, ensoldemà que s'hi posin a totes. Encara que ja sabem que és complicat, perquè de l'acord a que arribin dependran la solidesa del govern. I les garanties que en aquests quatre anys que vénen no perdran més temps discutint entre ells que cercant solucions als problemes de l'Illa.
Governar amb pacte i fer-ho bé és la sublimació de la política. És haver entès perfectament les lleis de la democràcia i la necessitat de renunciar a una part dels propis interessos, per legítims que siguin, per aconseguir acords que beneficiïn a la majoria.
El gran perill és, i tothom hi pot caure, voler pensar més en el futur del propi partit que en el present dels ciutadans a qui vols representar. I en el cas menorquí el pinyol és dur de rosegar, perquè dels tres partits que poden pactar no n'hi ha cap que hagi obtingut un resultat que aclareixi quin serà el seu futur.
I per açò el PSOE necessita presidir el govern per escenificar que és ell qui continua liderant l'esquerra; té a més una raó de pes, que dels tres és el que ha obtingut més vots. El PSM necessita presidir el govern per posar en evidència un nou cicle de l'esquerra; té al seu favor que és més ben vist que el PSOE pel tercer en discòrdia, Podem. I aquest, que no ha obtingut tanta representació com es pensava i que està lligat de mans pel discurs de la casta i els objectius últims del seu líder estatal, navega entre les decisions assembleàries i la urticària que li provoca l'opció d'entrar en el govern. És més còmode quedar a redossa per si van maldades.
