És el moment de la gestualitat, que en part és populista i en part aclaridora. Fa gràcia veure arribar a l'Ajuntament el nou batle de València amb bicicleta. Però ja sabem que d'aquí uns dies ja no hi anarà, senzillament perquè no tindrà temps. La gestió ciutadana l'ocuparà tantes hores que quan arribi la nit s'amagarà dins un cotxo oficial amb frissera per arribar a ca seva.
No és una crítica. És la realitat. Potser qualcú només veu en els cotxos oficials una forma d'ostentació o de diferenciació. Però també són l'única manera pràctica perquè un càrrec amb responsabilitat pugui complir la seva agenda diària i aprofitar el temps dels desplaçaments per despatxar temes i preparar discursos.
Esglaia veure aquest regidor de Madrid que s'ha hagut de retirar del càrrec perquè fa quatre anys va escriure uns twitts ofensius amb les víctimes del nazisme i el terrorisme. Però així va la cosa. A un càrrec públic no se li ha d'exigir solament que no se n'aprofiti econòmicament, sinó també que no hi hagi dubtes sobre els seus principis ètics... Una cosa és la llibertat d'expressió i una altra les línies vermelles que es marca cada partit.
Emociona –a molta gent– veure la nova batlessa de Barcelona anant, el primer dia del seu mandat, a defensar unes famílies que semblava que havien estat desnonades però que en realitat no ho havien estat... Malament si l'alcaldessa pensa resoldre personalment cada un d'aquesta casos, que n'hi ha uns milers cada any. Potser generaria moltes emocions, però la gestió de la ciutat estaria condemnada al fracàs.
Però no és tampoc el moment de ser crític amb aquestes actuacions i ben segur que aquests dies n'hi haurà per tot. També a Menorca, encara que confiï que siguin més discretes, perquè una de les poques virtuts que solem tenir els menorquins és la discreció. Pendents encara de poder prendre decisions importants, els nous governants necessiten escenificar que les coses han canviat, i a l'hora de fer-ho hi ha el perill que acabin fent el ridícul. Com aquesta mania que han de cobrar poc. Com si el servidor públic no tingués el mateix dret que un de privat a cobrar d'acord amb la seves atribucions i responsabilitats!
Però alerta amb els que volen exagerar aquestes anècdotes i convertir-les en una premonició dels desastres a què assistirem a partir d'ara. Com els que ja flastomen dels pactes a què s'ha arribat a cada municipi i, d'aquí a quatre dies, a cada comunitat autònoma i consell insular. És massa prest encara per dir com anaran les coses i en canvi hauria de ser un moment d'il·lusió, perquè una cosa és evident: dins els marges que dóna el sistema electoral espanyol, els nous consistoris i els nous governs s'ajusten prou bé a la voluntat popular sorgida de les urnes.
En qualsevol cas, les experiències que hem viscut amb governs de majoria absoluta no és que animin a voler fer marxa enrere, perquè fins ara els resultats havien estat devastadors per a la societat i per a l'economia, corrupció a part.
Sorprèn el discurs agressiu dels dirigents del PP contra aquests pactes, quan en realitat són la prova que ells, en aquests anys de govern, han estat incapaços de crear complicitats i col·laboracions. Han comandat d'una forma tan radical i estreta de mires, que no han fet ni un sol amic. I encara que a darrera hora qualcú va decidir finançar Ciutadans per oferir-los un salvavides, ni aquests s'atreveixen a fer pública la seva afinitat amb els populars i, de moment, juguen a les equidistàncies entre estalonar el PSOE a Andalusia i el PP a Madrid.
En qualsevol cas, aquí us deix unes píndoles contra la tos per als que escampen que amb les majories absolutes les coses van millor que amb els governs de pacte. En plena crisis, amb milions d'aturats i amb les prestacions socials disminuïdes, aquests governs de majoria absoluta han construït, ampliat o mantingut fins a 13 aeroports peninsulars que reben entre 30.000 i zero passatgers l'any. Han construït i construeixen encara 3.000 kilòmetres d'AVE que són tan ruïnosos com innecessaris. Han rescatat a càrrec de l'estat 700 kilòmetres d'autopistes privades inútils al voltant de Madrid, i també la plataforma marina inútil del senyor Florentino Pérez. No faig la suma, que és de milers i milers de milions tirats per no marejar el lector.
Ah! I a Menorca han aconseguit que hi hagi dos ports comercials deficitaris, una dessaladora rovellada i encara construeixen sis rotondes de cine en vuit kilòmetres de carretera.
Amb aquests precedents, s'ha de tenir molta cara per fer conya amb l'alcalde de València perquè arriba a l'ajuntament amb bicicleta.
