La paella, molt bona

En el capítol anterior l'espia de Frau Merkel s'escandalitzava de la facilitat amb què els polítics incapaços de resoldre els problemes reals es dedicaven a torturar la llengua amb invents talaiòtics. Així, en comptes de rallar d'economia i de feina, ho fan de noves ortografies i coses per l'estil, com si encara no s'haguessin inventat les universitats.
Mentrestant, els assessors de l'espia, na Gretel i en Hänsel, havien iniciat un camí d'aproximació mútua que potser serà l'idil·li de l'estiu del 2015. Seria la demostració que, fins i tot en les situacions més penoses, com és assistir a les mentides que es diven en aquestes eleccions, pot sorgir l'amor.
Vaig trobar l'espia que pujava per la costa des Racó, as Mercadal, i em va convidar a dinar amb ell as Molí. Als assessors no els veien per aumon, cosa que em va estranyar.
– Ja veu que avui en Hänsel i na Gretel no m'acompanyen –me va dir l'espia mentre mos assèiem a taula–. És que els enviï als actes electorals i no donen abast. Per paga el senyor Bauzà és contínuament aquí, per vigilar la possessió i fer-se la foto...
– I la senyora Merkel, què troba de tot açò? –me vaig atrevir a demanar, en veure que estava molt relaxat.
– Ui –va respondre ell–. Està ben rebotada, per més nombres que fa, no li surten de cap manera. I és que, per conservar la mamella, aquests que comanden no s'aturen de fer promeses de rics.
– Sí que és ver–vaig dir–. És com si la crisi econòmica ja no existís.
– Ja se la tornaran a trobar –va replicar l'espia mentre mirava la carta–. O potser la comèdia continuarà fins a les eleccions generals de final d'any...
– Així què? –vaig fer jo–. Que no és ver que l'economia s'està recuperant?
– Si s'està recuperant? –va exclamar ell– Només faltaria que no es recuperàs amb la injecció de doblers que ha enviat Europa gràcies a Frau Merkel. I amb la rebaixa de sous que ha patit tothom que no era ric. I amb el desastre de gent que s'ha quedat sense feina. I amb la reducció de serveis públics de tota casta... Amic meu, aquí l'únic que s'ha recuperat és l'economia dels bancs i dels rics, que s'han engreixat més que mai.
– I açò no li agrada a la senyora Merkel –vaig concloure mentre intentava enforquillar sense èxit una oliva.
– A ella se li enfot açò, perquè no és el seu problema –va replicar, a la vegada que em somreia agafant una oliva amb els dits–. Però en canvi li fa molta por que no guanyi una formació que sigui prou ximple, en el senti que li donen vostès els menorquins a la paraula, que vol dir mansa. Per açò ha crescut tant a deveres Ciutadans, per si un cas... Clar que aquestes eleccions d'ara només són locals i autonòmiques, però poden marcar les generals.
– I tant –vaig dir convençut–. Segons quins siguin els resultats, el govern d'en Rajoy ho tindria magre per aguantar fins a final d'any.
– De tota manera, s'ha ben blindat –va continuar pontificant l'espia, mentre s'acabava tot sol les olives–. Cada llei nova ha servit per buidar les autonomies, de tal manera que ara pinten ben poc... I per paga ha fet recaure totes les retallades de la crisi en els governs autònoms, de tal manera que ara tots els que eren potents van més justos que la pell del nas.
I quan estàvem en aquestes van aparèixer en Hänsel i na Gretel, més contents que si haguessin agafat un peix per sa coa.
– Avui ha anat gros! –va dir na Gretel eufòrica– Han convidat tothom a paella perquè els votàssim. I bona, que era!