En el capítol anterior els assessors de l'espia havien agafat tal moixa que xalaven amb les darreres promeses electorals del senyor Bauzà, que s'ha de reconèixer que no se'n deixa ni una. Només li falta prometre un pont amb rotondes a dos nivells entre Mallorca i Menorca, però aquesta se la deu estotjar per fotografiar-se amb el senyor Tadeo el darrer dia.
Frau Merkel, en canvi, rebia a Berlín totes aquestes informacions amb una gran preocupació i com un senyal que el seu partit protegit a Espanya era a les darreres. Que estava a punt de fer els ous en terra, com deim a Menorca, i per açò ja havia començat a triar corbates per al seu fillol de recanvi, Ciutadans.
En tota la setmana no vaig tornar a veure ni l'espia ni els assessors, però diumenge me'ls vaig trobar que dinaven a Ca n'Aguedet i, quan vaig entrar, per força me van fer asseure a la seva taula.
– Ja ho veu que aquest parell de bergants avui estan més serens –me va dir l'espia assenyalant na Gretel i en Hänsel–. Tota la setmana que el tenc investigant temes lingüístics, gramàtiques i diccionaris...
– Que és que ara es dediquen a fer espionatge lingüístic? –vaig demanar, segurament amb cara de babau.
– No era la intenció –va dir ell mentre enforquillava una raola d'endívia–. Però he vist que aquí, els polítics del règim, quan no saben resoldre els problemes que preocupen, es dediquen a rallar de llengua.
– Ja ho ha afinat? –vaig replicar amb admiració.
– Ha estat una sorpresa –va continuar ell–. Jo pensava que amb la mort d'en Franco s'havia recuperat el respecte per les altres llengües d'Espanya, com hauria de ser normal...
– A Alemanya tenim 20 universitats on s'estudia el català –va dir na Gretel, molt discreta ella, per contrast amb la darrera vegada que l'havia vista.
– I si sabessin que aquí el volen fer a quarts i que s'escrigui diferent a cada banda –va afegir en Hansël– es pixarien de riure, amb perdó per l'expressió.
– És el mal de voler manyuclar amb la política allò que no toca –va continuar l'espia amb la copa de vi a la mà–. Hi ha polítics tan incultes que no saben que totes les llengües tenen dialectes i subdialectes, i que empren sinònims, i que una cosa es com s'escriu un idioma i una altra com es ralla... I si ho saben però volen confondre a la gent, pitjor encara.
– Molt macatol·los han de ser –va afegir na Gretel– si no saben que totes les llengües s'escriuen de manera unificada i es parlen de maneres diverses.
– És el mal dels polítics del país –va dir en Hänsel, una mica vermell i me pens que era perquè s'havia produït un contacte per davall la taula...–. Com que no saben idiomes, encara no s'han entemut que no n'hi ha cap que es xerri com s'escriu.
– Sí –va continuar na Gretel, que ara també tenia les galtes vermelles...–, si aprenguessin una mica d'anglès, sabrien que hi ha més diferències entre els dialectes dels barris de Londres que entre el barceloní i el menorquí.
– Mala cosa per a la cultura Europea! –va sospirar l'espia– I pitjor per a vostès, que són tractats per aquesta gent illetrada com si la seva llengua catalana no tingués els mateixos drets que les altres.
– I tant –va dir na Gretel dissimulant un moviment de cames en direcció a en Hänsel–. La seva llengua escrita és reconeguda pel món científic i avui dia té tants recursos d'internet com les altres, i aquesta gent el que vol és esmicolar-la perquè perdi el seu pes.
– Tota manera, també hi ha una altra explicació... –va dir l'espia mentre paladejava el vi–. No ho heu llegit que a Espanya encara hi ha una quarta part de la població que es pensa que el sol dóna voltes a la Terra?
– I tant, que ho hem llegit! –van dir a la vegada en Hänsel i na Gretel, que dissimuladament havien iniciat també el contacte de mans...
– Idò, potser ja ho sabem, d'on han sortit els governants i els mals lingüistes aquests que ara comanden...
