No són poques les persones que en algun moment de la seva vida (jo no, eh) han negat anar beguts davant autoritats com els agents de la Guàrdia Civil de cuneta i bufador, una parella tan irritada com despentinada en pijama que reitera que no són hores d'arribar o una mare preocupada a la qual s'intenta convèncer sense cap opció d'èxit que el sopar ens ha caigut tort. Això m'ho conten, que quedi clar.
Atès aquest component social de negació de l'etilisme («ei tiu, que jo vaig bé»), no és difícil pensar en les situacions entre còmiques i desesperants que es poden arribar produir en els accessos als Jocs des Pla de les festes de Sant Joan en el cas que tiri endavant la proposta de deixar sense presenciar en directe aquesta bonica tradició a borratxos i en general persones que no estiguin en condicions de garantir la seva seguretat.
Serà divertit i pot ser irritant veure des de la cua per entrar aquelles disputes dialèctiques amb el controlador per arribar a un acord sobre si un està o no en condicions, assistir a no poques demostracions d'equilibri amb la cama aixecada que toca una ma oberta que amb el dit petit frega el genoll i amb el polze busca el nas.
Això, que pot semblar una befa, no ho és gens. La popularitat que han adquirit les festes de Sant Joan fa necessari prendre mesures de seguretat, però que han de ser assenyades, raonades i, sobretot, factibles atesos tots els components de l'esdeveniment. És molt discutible si unes festes, només uns dies de festes, les que siguin, mereixen tanta dedicació, hores de discussions i esforços al llarg de tot l'any. Però hem de partir de la realitat inqüestionable que no se suspendran i que hi anirà molta gent. I que molta d'aquesta gent anirà ben borratxa, animadeta, una mica tocada, piripi o amb sandàlies. A partir d'aquí s'han d'establir criteris seriosos, de caràcter tècnic i el màxim d'objectius, clars i coneguts, que no generin problemes afegits al de la segurart as Pla. Val la pena pensar-ho bé.
