La llegenda de Sant Jordi explica la història d'un cavaller que, malgrat no pertànyer a cap ONG ni fundació bancària, es desplaça de forma voluntària a un poble, sense cobrar dietes ni quilometratge, per acabar amb els actes violents d'un drac amb evidents problemes d'integració social.
Amb més valentia que seny, el cavaller s'enfronta a la bèstia voluminosa i agressiva amb una llança bàsica que clava on fa mal. El grup sanguini de l'animal era peculiar, donat que va provocar l'aparició de nombroses roses. Modest, republicà o amb compromís sentimental anterior, Sant Jordi va refusar emparellar-se amb la princesa. No volia res. Només havia actuat per manament diví enviat al grup de WhatsApp dels cavallers heroics.
La literatura, protagonista de la setmana juntament amb Trillo i Chicharito, va plena d'herois que amb una evident inferioritat de recursos tècnics i humans guanyen a poderosos contrincants, fet que genera alegria popular i destrossa quinieles. Les històries de victòries per les quals ningú en donava un euro demostren que qui té la raó també té un plus de força, un alè popular moral que no requereix recollides de firmes ni me gustas al Facebook. Com Sant Jordi.
Però els sants jordis no serien necessaris si no hi hagués dracs. Alguns dracs estan camuflats, ja que en teoria són qui ens haurien de protegir. Per això són més difícils de combatre. És un ministeri qui llança flames contra una pobra beneficiària d'un ajut que ara li demanen tornar per un error de càlcul. És un ens públic qui mostra les seves urpes, però no del tot, a veïns que no acaben d'entendre per què els volen fer fora de les seves cases portuàries. Són dracs els que voten retalls dolorosos i reformes laborals salaricides, per després anar a fer un cafè que els reporta, a més d'un estímul via cafeïna, 2.500 euros de forma indecent i legal.
Si un escull i paga algú per servir-lo, per protegir-lo, per gestionar-lo, n'espera roses, no ser devorat, amb l'única esperança, tan poc fiable com costosa, que aparegui un Sant Jordi judicial, que, a més, prou feina té ja amb els lladres de veritat.
