Negocis 'low cost'

És el que s'anomena low cost, o baix cost, un concepte que ha acabat amb els cacauets als avions i les visites a Mango com a part de la ruta turística per Barcelona, però que aporta una sortida propera per a butxaques escurades o simplement menys esplèndides.

Noticias relacionadas

Ous, oli, salses, història i ficció

Más noticias relacionadas

Però el low cost no és una cosa nova. Ho demostra la imatge de fitxers de cartró talaiòtics apilats a un jutjat, que els documents entre jutges de punts oposats de l'Illa transitin per correu ordinari (a ells no els arriba la fibra òptica que està convertint Maó en una pista d'aventures, no), que siguin ells poquets i no arribin per tot. Em porta això a recordar una de les darreres visites del president Bauzà a Menorca: el número de jutges que hi ha Menorca és similar al número de membres del seu dispositiu de propaganda que li va al darrere. Poc més s'ha de dir.

I no és casual. Organismes de control com els inspectors d'Hisenda, d'Educació, del sól rústic, solen ser insuficients per evitar que la feina que es genera sigui sempre superior a la seva capacitat. Aquest retard sistèmic en la resolució de causes i expedients facilita la ventura dels negocis de polítics malvats, d'empresaris que inverteixen en el frau, i que volen, precisament, escapar d'aquests controls. Això en una societat que cada cop genera més lleis, que cada cop més trasllada assumptes domèstics a la sala de vistes i en què cada cop més guanya importància una seguretat jurídica que han de generar, en bona part, uns jutjats amb recursos low cost. I això no canvia mai.