Som les persones responsables del tot de la nostra vida privada i col·lectiva o hem de confessar que som com a benets, que ens deixem arrossegar i que ben poca capacitat crítica exercim? Podemos fa sang ara amb el PP-PSOE, s'escolten de la boca dels seus portaveus crítiques a vegades justes i moltes altres injustes perquè es fan des de l'atalaia de la batalla ja esdevinguda.
És cert, el PSOE va fer l'abraçada de l'ós amb el neoliberalisme, amb els mercats financers. Per les noves generacions socialistes que es van anar incorporant a aquest partit durant les dècades passades dels noranta i dos mil, els debats intel·lectuals i ideològics els van semblar d'èpoques amb floridura, superades. Mentre que un vell militant de base del PSOE, procedent de la lluita antifranquista, tenia incorporat en el seu ADN una perspectiva crítica respecte el capitalisme, els seus nous nadons, als quals la Transició ja els queia lluny i havien viscut amb plena normalitat el consumisme i l'individualisme, van anar creient que tot era xauxa i que la política, més que un lloc per estar «al servei de» era una cadira per viure-hi professionalment.
Dalt de l'ona del tsunami de l'aparent bonança, les noves generacions del PP van adoptar opcions encara més menys desacomplexades. Vista la corrupció de les xarxes clientelars de Gürtel i Bárcenas, està clar que per molts populars, a més de poltrona, el que volien era fer-se rics, curiosa paradoxa aquesta, que els que ideològicament defensaven la iniciativa privada i el sí a tot volguessin els càrrecs per fer-se rics a costa dels contribuents, de literalment robar.
És evident que a un al·lot de vint o vint-i-cinc anys de Podemos no podem demanar-li què feia fa deu, en plena bombolla financera i immobiliària, però sí que és obligat demanar-ho amb els que tenen més de trenta anys. Entenc, per la corrupció i l'alt índex d'atur, la ràbia existent que hi ha en el carrer, que és la sang que alimenta Podemos; estic també d'acord amb molts diagnòstics, però em preocupen i no hi estic gens conforme amb la seva despreocupació intel·lectual i cívica de molts que es van sumant a aquest partit. No m'agradaria que fos aquesta l'operació per treure una casta per posar-ne una altra.
Un altre gall cantaria ara si en els temps en què tot aparentava anar bé no s'haguessin llançat per la borda les perspectives crítiques respecte als desequilibris de tota mena que es feien visibles: econòmics, socials, ecològics...; si s'hagués actuat més cívicament i responsablement, sense haver delegat als polítics professionals els deures que tenim cada dia com a ciutadans.
Ara, en plena desfeta, és precís fer una feinada de reconstrucció en tots els sentits i per fer-ho és precís, primer, ser generosos, entregar un poc del millor de nosaltres mateixos per fer vida amb la gent, a l'associanisme i la política de base; en segon lloc, emplaçar com a norma ètica el diàleg i el debat com a eix constitutiu de la política. Democràcia no és anar a voltar cada quatre anys. Molt es guanyaria si la gent tornés a agafar el costum de parlar i debatre amb la voluntat d'arribar a compromisos. En tercer lloc, cal estimular l'estudi intel·lectual perquè la política no podrà mai agafar volada sense gruix ideològic.
Valoro molt positivament que molts maonesos d'esquerres se n'hagin adonat de la necessitat de fer una política diferent, de tornar a restaurar valors fonamentals; fent-ho amb una energia fonamentada en el diàleg i els debats, sense personalismes. Abans-d'ahir, Esquerra Unida - Esquerra de Maó va anunciar que havia decidit concórrer a les properes eleccions municipals a la ciutat de llevant integrat en l'agrupació d'electors d'Ara Maó, renunciant a presentar-se en solitari. Així, Ara Maó suma les forces del PSM, Equo, Els Verds i ERC. Estaria molt bé que també el grup de Podemos de Maó també s'integrés dins el mateix moviment. M'agradaria que tots plegats tornessin a il·lusionar-se per viure per, i a través de, la comunitat.
I encara ho seria molt més de positiu, si el PSOE de Maó, després de confessar els dèficits i problemes que té, el fet que es troba desarmat i consumit, que necessita cosir totes les costures desfetes per dècades de desgast en el govern i abandonament de la política de carrer, anunciés que renuncia a presentar-se com a partit. Però, per una vegada, serà valent en Vicenç Tur, serà generós el PSOE de Maó?
