Diven que hi ha una cosa pitjor que ser un desastre i és ser no res. I aquest és el resultat quan no fas el teu propi camí.
És xocant sentir tota aquesta gent que es queixa de les declaracions de tants de famosos en contra de les rotondes, Serrat inclòs. Que vénguin, està molt bé, que gastin, millor encara, però que no opinin. Ells són simples visitants externs, amb l'obligació de consumir allò que els donin i tenir la boca tancada.
I la raó deu ser que Menorca és un indret apartat del món que ha de quedar al marge de la premsa i dels mitjans exteriors. Ningú de fora no ha de tenir dret a opinar sobre les coses que estan succeint aquí però, açò sí, tenen l'obligació de venir i de gastar. Perquè, ja se sap, fa vint anys que l'única cosa que feim és destruir tots els mitjans de subsistència propis per poder viure dels visitants. I ara ells tenen l'obligació de venir, se suposa.
Cada estiu arriben a Menorca un fotimer de gent prestigiosa en la seva professió, alguns d'ells molt famosos, però que vénen aquí precisament perquè aquesta Illa no té res a veure amb els supermercats del turisme que mos envolten, perquè el paisatge natural ho és de ver, perquè encara hi troben gent que no viu del turisme, perquè fins ara s'ha estat prou respectuós amb l'urbanisme, perquè l'Illa és neta i no t'estafen a les botigues ni t'assalten a les cales, perquè no hi ha motos de platja, perquè els xiringuitos no posen música a la posta de sol, perquè arribes a qualsevol banda en un instant...
I si vénen és perquè fa uns quants anys, quan tot començava, els polítics de l'Illa van prendre decisions clau. Van aconseguir la declaració de Reserva de la Biosfera i van aprovar un Pla Territorial proteccionista que va ser criticat pels voltors de l'economia espanyola, però que estava en concòrdia amb la tradició de l'Illa i l'amor al paisatge que mantenim la majoria de menorquins.
Què ha succeït després? Perquè per aquest camí també es pot crear riquesa, una riquesa més estable i reposada que la que han repartit l'especulació i els disbarats urbanístics per tot Espanya. Un amic meu d'Alaior sol dir que si pintam, pintam. Idò bé, açò és precisament el que ha faltat a Menorca: posar-se a pintar de ver en la direcció que ja estava marcada, no fer un parell de pinzellades aquí i allà.
I és que quan et vols distingir, no té cap sentit fer les mateixes coses que fan els altres. Menorca podria ser punt de referència turístic pel seu respecte per la natura i els valors medioambientals, enmig d'un món preocupat per la contaminació, la construcció irracional i el canvi climàtic. Podria atreure empreses del seu perfil i reactivar l'economia productiva. Podria posar en valor la seva tradició agrícola i gastronòmica. Podria vendre tones i tones d'aquest formatge únic que fa, però que tot just arriba als grans mercats per la seva pèssima promoció.
Però no, els capitals que conflueixen a l'Illa, propis i sobretot de fora –dels que no critiquen les rotondes– no tenen cap intenció de pintar de valent. S'han estimat més la reculada, el camí fàcil que ja tenen batut arreu. I fer de Menorca no res. Encaixen bé amb el desastre en què s'està convertint l'Illa, amb els aqüífers contaminats, la planta de Milà que rebenta, l'urbanisme a la carta, el port de Maó en contínua degradació, la famosa dessaladora que fa rovell, el teatre des Born tancat i la construcció de les provincianes rotondes mig aturada. I si no n'hi ha prou, sense control sobre el transport aeri i amb una plantació d'antenes rovellades dalt el Toro.
Amb aquesta carta de presentació, només falta que ara s'escampi pel món que som talaiòtics. Fa empegueir!
