Hi havia una època en què vaig tenir un parell d'autògrafs. Eren d'estrelles del bàsquet, alguna prou significativa, i me'ls va aconseguir un familiar. No sé on són (els autògrafs). Els he perdut. És això una mostra del fet que mai no m'han interessat massa els famosos. A alguns els admiro pel que fan, pel que saben fer, però com a persones no m'interessen massa més que vostè o la botiguera.
Però no a tothom li passa el mateix. Hi ha persones que quan tenen davant un famós, fins i tot un mig famós, canvien el to de veu i dibuixen un somriure estrany, boig, entregat, per agradar de forma artificial. Hi ha gent que es desplaça quilòmetres o perd un dia de feina per veure el seu famós preferit. Fins i tot miren de fer-s'hi una fotografia, i els més valents els fan comentaris pretesament simpàtics que no venen per res al cas.
Això passa, i molt. I precisamente per aquesta veneració mística cap a la persona que fa una feina molt bé per la qual és àmpliament coneguda, els amics de SOS Menorca han recorregut a uns quants d'aquests famosos per exportar la seva campanya en contra del projecte de reforma de la carretera general. Buenafuente, Serrat i Gabilondo saben de carreteres tant com vostè i jo, però, mira per on, les seves opinions mereixen una major atenció, tot i que no tenen res a veure amb la seva habilitat estrella.
L'estratègia de SOS és hàbil, com ho és portar el tema a programes i mitjans d'àmbit nacional, on el tema guanya presència, tot i que amb diferents tonalitats per desconeixement i falta de precisió (¿rotondas dobles, Ana Pastor?) Aconsegueix incrementar la pressió, fer renou i tocar els nassos a qui mana. I el més curiós del cas és que té més opcions de triomfar que el debat raonat, amb alternatives, plànols i reunions, que en primer lloc va intentar la plataforma. Així de trist és el món en què ens toca viure.
L'admiració habitual cap als famosos, el projecte de les rotondes i l'abast de la protesta: tot en aquest tema és ben desproporcionant.
