Molt sovint hi ha temàtiques que defugen a la capacitat d'anàlisi que cadascú disposa i per això es busca l'opinió més qualificada d'una persona amb coneixements tècnics sobre la matèria en qüestió. Però aquest raonament vàlid, de vegades s'usa de manera perversa per evitar els debats socials sobre aspectes que són polèmics.
Es pot opinar de la crisi econòmica sense ser economista? Es pot opinar sobre la carretera sense ser enginyer?
És freqüent que l'argument de manca de coneixements tècnics específics s'empri per desqualificar opinions amb les que no s'està d'acord. Certament, no és fàcil ni recomanable discutir amb un cirurgià especialitzat sobre com s'han de fer les operacions a cor obert, a no ser que tenguis la mateixa professió. El que aquí es tracta, però, és de veure com aquest mateix discurs pot servir també de coartada per a inhibir la capacitat d'anàlisi crítica.
S'ha de reconèixer que ha estat un mètode que ha funcionat durant molts anys. Encara avui hi ha molta gent que no s'atreveix a opinar sobre determinats temes per por que li diguin que està fent política («tu que ets un tècnic per opinar d'això?»). Igualment n'hi ha encara molts que acusen de fer política als que expressen de manera pública les seves postures sobre temes polèmics.
Això no obstant, cada vegada hi ha més evidències que la societat està canviant en aquest sentit. Ja fa uns anys que algunes de les qüestions d'interès públic es tornen a discutir a les places, a les aules, als mitjans de comunicació. És a dir, moltes de les coses que no s'estaven resolent, s'han polititzat en el bon sentit de la paraula i tornen a ser objecte de debat. La gent al carrer en parla, intercanvia punts de vista, sent arguments en un sentit i en un altre. Torna a fer la política autèntica.
Perquè la realitat és que aquesta crisi que ara es pateix no la van saber pronosticar els economistes, ni tampoc estan sabent trobar-ne la sortida. Possiblement el problema actual supera els manuals de receptes econòmiques habituals i requereix d'altres sinergies.
Com tampoc hi ha dubte que el tema de la carretera provoca opinions de manera transversal a bona part de la població. Quan es diu que no s'ha de discutir d'això si no se és tècnic, s'està pretenent defugir el debat que toca fer-se en termes polítics, que no sempre vol dir en termes partidistes. Amb la crisi i amb la carretera, l'estratègia d'evitar la seva politització sembla que ja no funciona gaire.
Una altra cosa és que pugui ser convenient que la gent disposi d'informació provinent de diferents fonts sobre el tema en qüestió. Per poder comparar i tenir punts de referència a partir dels quals formar-se una opinió. És això que alguns diuen facilitar la capacitat social de reflexió. I que uns altres qualifiquen com empoderar la gent.
I els coneixements tècnics tenen una paper fonamental per analitzar com és possible dur a terme els acords que es prenen, com es pot passar de la teoria a la pràctica de manera que les iniciatives es puguin materialitzar i funcionin. Encaixant visions i sabers.
De fet, les legislacions més avançades tendeixen a plantejar que els informes tècnics previs a les decisions institucionals importants siguin fets per equips multidisciplinars, a fi de buscar una conclusió amb diferents perspectives. I per un objectiu similar hauria de servir la participació ciutadana. Per a debatre, per a escoltar, per a dir, per a rebatre, per a construir una opinió rica amb matisos.
Algunes persones recordaran que, quan es van fer les reunions de la Plataforma ciutadana pel diàleg sobre la carretera (composada ja de gent molt diversa) l'equip de govern del Consell deia que el disseny de la carretera era cosa dels tècnics. La Plataforma mai va acceptar aquesta orientació perquè conduïa interessadament a no permetre el debat. Ja es veu que al final s'ha convertit en una controvèrsia política, on molta gent diu la seva, com feia estona que no es veia a Menorca.
La ciutadania actual demana cada vegada més obrir els debats, generar maneres d'estructurar criteris. No serà un camí que trobi facilitats, perquè tothom sap que una gent amb opinió és més difícil de manejar que una població dòcil que no vol dir res per por que l'acusin de fer política. Però avui per avui sembla una inèrcia bastant irreversible.
