No me deixa de sorprendre i espantar la reacció que ha generat entre els polítics de tota la vida i els tertulians de totes les cadenes el fenomen Podemos a Espanya i la victòria de l'esquerra no socialista a Grècia. Repeteixen sense parar consignes que fan pensar que, hores d'ara, no hi ha més opciones polítiques vàlides que les ja establertes al poder i que, ¡oh casualitat!, són les que ens han portat a la misèria.
Aquests, com molts ciutadans, tenen pànic a Podemos, un temor que es manifesta amb la mateixa intensitat que el refús que genera entre bona part de la ciutadania tot el que fa i diu el PP, sigui el que sigui. I és que hi ha votants, cal recordar, que emeten allò que tradicionalment s'ha anomenat el vot útil, és a dir, votar, per exemple, al PSOE perquè no surti el PP, o a partir d'ara votar al PP per frenar Podemos.
Per tant, crec, i atès que en alguns ciutadans la mania a determinats partits és molt superior a la filia cap a altres, és el moment de plantejar una reforma electoral que permeti el vot útil en negatiu. És a dir, quan el dia de la festa de la democràcia vostè anés amb el seu DNI a la mà a manifestar el seu vot tindria dues opcions. Una, la de sempre, votar a un partit per afavorir que governi. Com sempre. L'altra seria emetre un vot negatiu, és a dir, manifestar que no vull que governi determinat partit. En el recompte, als vots positius s'haurien de restar els negatius, i el resultat seria, el resultat final de les eleccions. Seria quelcom més sincer i més proporcional a la voluntat real de la gent.
Per arrodonir-ho, hauríem de combinar aquests vots negatius amb les llistes obertes. Així, de la mateixa manera que es podria escollir els nostres representants preferit a determinada administració, vostè podria oposar-se a què sortís escollida determinada persona perquè pensa que és inadecuada o simplement perquè ja està cansada de veure-la xuclar sempre de la cosa pública. Què troben? Estaria bé, no? Tot i que crec que això darrer no ho acceptaria ni Podemos. Revolució sí, pero no tanta.
