N'hi ha prou de llegir les portades dels diaris locals, com aquest mateix, per veure que s'atraquen les eleccions. Cada dia hi ha qualque autoritat que fa declaracions per prometre coses. Rebaixes d'impostos, inversions guapes, reparacions d'escoles, tramitació de lleis que quan estiguin aprovades, ui quan estiguin aprovada, faran miracles...
Tots s'hi atreveixen amb la pobra gent que té dret a vot. Han convertit la política en un circ i es pensen que el públic s'ha de creure tot allò que li mostren, fins i tot els trucs de màgia més malgarbats. La impressió, però és que ja és massa tard perquè els hi riguin les gràcies i que la gent ja està farta de collonades.
Amb aquestes pràctiques un any darrere l'altra, fins i tot els més innocents hem acabat entenent on era la trampa. Qui es pot empassar que en cinc mesos es pot aclarir tot allò que no s'ha estat capaç de resoldre en quatre anys? És com voler fer creure als peixos que l'esca serveix perquè estiguin redons i no per pescar-los!
Però pitjor encara que les promeses, és la terra cremada que ha quedat després d'aquests quatre anys. La crisi econòmica va ser general a Europa, i encara no s'ha acabat. A Espanya pitjor, és ver, perquè aquí remenaven més que aumon els especuladors urbanístics i els bancs que els donaven cobertura, el primer de tots Bankia, tradicionalment vinculat als governants actuals.
Però a Europa la crisi no ha estat cap excusa per fer disbarats. No ha estat motiu per desballestar l'educació, ni per excitar els conflictes lingüístics, com ha fet el govern balear. Ni per posar preu al dret a la justícia o rebaixar l'estat de dret, com ha fet el govern espanyol.
Tampoc no ha estat motiu, la crisi, perquè els països d'Europa renunciessin a la protecció de les persones més desvalgudes, ni perquè tancassin els ulls davant l'embargament de cases o de la gana terrible que ha fet disparar l'alarma de les organitzacions humanitàries.
Ni tampoc no ho ha estat motiu perquè renunciessin a un urbanisme ordenat i harmoniós amb el paisatge. A cap país de l'Europa avançada no es podrien aprovar lleis com aquesta darrera del govern balear, que posa en mans dels inversors el futur del territori de les illes, com si fóssim el recó més descontrolat de Sud-amèrica.
I és que solament a Espanya la crisi ha fet augmentar el nombre rics de forma escandalosa, mentre els sous de la majoria davallaven més que a qualsevol altre país de europeu. En definitiva, als actuals governants se'ls ha vist tant el llautó que és mal de fer que els deixin continuar fent la seva, per més cara de bon al·lot que posi el senyor Bauzá, davant el fotògraf, quan demana quatre anys més de carta blanca.
El problema és que s'ha pervertit tant la imatge política que ara paguen justos per pecadors. I que per rigorosos que puguin ser alguns programes polítics, i per molt que hagin estat honestos amb la seva gestió anterior, no se'n podran lliurar dels esquitxos d'aquest oceà de brutícia en què s'ha convertit la cosa pública espanyola.
I com que les ganes de votar hi són, encara que només sigui per castigar tanta prepotència i tants d'interessos amagats, el resultat final pot ser sorprenent. Ensoldemà de les eleccions municipals i autonòmiques de maig, i sobretot després de les generals de novembre, mos podem trobar amb un país desconegut. I l'aperitiu ja el tenim, amb so goven i els seus ajuntaments de rebaixes per fer creure que, si anam darrere ells, arribarem a Xauxa.
