La crisi del sector agrari a Menorca fa estona que es va iniciar. El model de producció de llet, que en els anys setanta i vuitanta anava a tota màquina, va començar a trontollar quan els mercats es van obrir a tot el món i es van evidenciar les greus dificultats per competir en preu amb la llet d'altres orígens. Les cases de lloc abandonades i mig esfondrades són el testimoni d'aquest canvi i, sovint, són també un objecte per encetar el debat sobre què cal fer en el camp per recuperar aquest patrimoni que es perd.
És molt probable que el règim d'amitgeria que ha regnat en el camp de Menorca hagi frenat en gran manera l'activitat turística. En l'amitgeria tradicional, l'activitat estrictament agrària oferia resultats al pagès, però la resta d'activitats complementàries (la caça, el possible lloguer de cases a tercers, o les pròpies iniciatives turístiques en el medi rural) eren de benefici de la propietat. De manera que el pagès ha tingut poc incentiu a promoure una activitat que tenia nombres de ser més un destorb que un guany.
L'amitgeria encara hi és a l'Illa, però poc a poc els temps obliguen a anar-la canviant o a cedir davant altres modalitats, com el lloguer, la contractació, o l'acord de clàusules diferents a les tradicionals. Perquè una altra de les característiques que ha dificultat qualsevol reconversió és que el contracte d'amitges es podia revisar cada any, i ningú fa inversions ni canvis importants amb una precarietat així.
Dins del context de crisi i inseguretat en què es trobam -realitat líquida, li diuen alguns- el cert és que estan sortint un nombre creixent d'experiències que permeten albirar optimisme cara al futur de l'economia estrictament agrària. Són models efectivament diferents de l'enfocament que han albergat un parell de generacions, però que estan aconseguint treure al mercat productes diferenciats, en una clara aposta per la qualitat front a la quantitat.
L'embotit artesà, els vegetals o la fruita amb certificació ecològica, el formatge de vaca menorquina, l'oli, el vi, els llegums, el pa fet de cereal propi, la carn de ramat en semi llibertat, etc, comencen a conformar una llarga llista de productes que mostren una clara reconversió del sector. Per tant, també implica una esperança en que alguns casats de lloc tornin a ser usats per pagesos si s'estén un model amb millors condicions de treball, amb unes possibilitats mes avantatjades de comercialització i, en definitiva, més atractiu per a la incorporació de gent al sector.
Després hi ha els usos turístics. El cas de Torralbenc ha estat motiu de polèmica i mereix alguna reflexió. En aquesta finca es va iniciar fa uns anys la sembra de vinya. Primer amb un sistema molt aparatós i agressiu de rompre la pedra, però que després es va reconduir de manera molt manco impactant. En tenir la vinya sembrada, es va abordar la reconversió dels grans casats per a ús turístic. O sigui que el model entraria dins l'anomenat agroturisme, que combina activitat agrària i turística en una mateixa finca.
Incorporar una nova activitat econòmica al camp però sense renunciar a la gestió de les terres és un requisit que és clau si volem mantenir el paisatge de l'Illa i gran part de la seva biodiversitat animal i vegetal. Una llàstima que, entre un mal assessorament i les promeses polítiques irresponsables, optessin per dur endavant obres sense llicència que, a més, es van prohibir investigar des del Consell insular. Si no s'hagués entrat en aquesta desafortunada aposta, avui podria ser un exemple a posar de turisme de qualitat. Esperem que d'altres promotors hagin après la lliçó.
I també hi ha l'activitat turística parcial que podrien fer alguns casats de lloc situats als encontorns del Camí de Cavalls. Aquesta figura que s'havia començat a anomenar «parada turística» hauria de fer una funció d'allotjament i abastiment de la gent que vol fer vàries etapes seguides del Camí de Cavalls, una demanda que creix en els darrers anys. Per les últimes notícies, sembla que es torna a retardar la seva configuració legal, però hi ha varis llocs interessats.
De manera que el futur de les cases de lloc té diversos escenaris. Com sol passar, no es tracta d'acceptar qualsevol proposta d'ús, sinó de saber-ho condicionar (i per això calen criteris) de manera que el patrimoni rural pugui contribuir a un model econòmic que no desmereixi aquesta illa que tant ha fet per a conservar-se.
