Premi Born

Dissabte passat vaig anar al Premi Born de Teatre. La sala del Canal Salat (degudament tunejada per a l'ocasió, a falta del teatre que dóna nom al guardó…) era plena de gom a gom. Entretinguda comèdia, austera en personatges i mitjans escenogràfics (com correspon als temps que corren), la que vam poder gaudir abans de ser-nos revelada la identitat del guanyador. Després de la necessària exhortació al compromís de les administracions, a més del de la ciutadana, per mantenir viu un dels premis de teatre de més anomenada a l'estat i poder preveure la celebració de la seva 40ena edició, el misteri va ser desvetllat: un jove estudiant de direcció i dramatúrgia, Xavi Morató, aixecava la musa i manifestava el seu sincer agraïment, tenyit d'emoció i d'una certa (encara) incredulitat.

Noticias relacionadas

No sé on acabarem…

Más noticias relacionadas

A la recepció posterior oferta pel Cercle Artístic vaig poder parlar-li breument per felicitar-lo i va sorgir el comentari: «seria bonic poder veure l'obra guanyadora dalt l'escenari del proper premi Born». I tant que seria bonic, i lògic, i natural, i desitjable! Havia estat bonic, en temps, i hauria de poder tornar-ho a ser. Això significaria que la cultura reprèn el lloc que li correspon; que els muntatges no han de comptar forçosament amb dos personatges per ser representables; que les infraestructures recuperen el sentit de la seva existèn

I és bo i saludable sentir en boca de la gent que passa per ca nostra allò que fa anys que anhelem. Tant de bo pugui ser, aviat, una realitat. Salut i teatre!