El senyor Rajoy no era un desconegut a Espanya quan es va presentar a les eleccions que li van donar la presidència. A part de càrrecs en el partit, havia estat cinc vegades ministre i també vicepresident i portaveu dels governs del senyor Aznar. I s'havia fet famós per la seva pèssima gestió del desastre del «Prestige».
Com que els humans tenim poca memòria, segurament ja hem oblidat la catàstrofe ecològica i la ruïna que va provocar la decisió d'enviar mar endins aquell petrolier esquerdat, aconseguint que el petroli que emmagatzemava s'escampàs per tota la costa gallega.
Però segurament encara mos recordam més poc que a l'hora de la veritat totes les responsabilitats i culpes van recaure en el capità de la embarcació i en ningú més. Cap autoritat pública no va dimitir ni va haver de donar explicacions per unes ordres que van ampliar el desastre en comptes de reduir-lo.
Quan el senyor Rajoy ja era president hi va haver una altra desgràcia també a Galícia: el descarrilament d'un tren AVE que va agafar una corba amb excessiva velocitat. No record el nombre de morts, però van ser molts. I la opinió pública va saber que en el país que té més kilòmetres d'alta velocitat del món (després de Xina), el maquinista ha de tirar de freno de mà quan hi ha una corba, passar 300 km/hora a 80 manualment, sense cap mecanisme automàtic que asseguri la maniobra.
Com en el cas del «Prestige» ningú no va dimitir ni va presentar les seves disculpes públiques. I ara la justícia (!) acaba de declarar que l'únic responsable d'aquell accident va ser el maquinista. Que cap autoritat política o tècnica de l'AVE no en tenia cap culpa, ni els que van dissenyar la via ni els que eren responsables de la seva seguretat.
I aquests dies vivim el malson de l'ebola, aquest virus que, com els immigrants africans, arriba de les terres que Occident va explotar en el passat com a colònies i que ara continua explotant gràcies a la seva prepotència econòmica. I a les quals no ofereix a canvi ni els mitjans per evitar les emigracions massives ni la sanitat moderna.
També amb el senyor Rajoy en el poder, esclata el desastre amb la contaminació d'una auxiliar d'infermeria que, quan escric aquestes línies, està lluitant entre la vida i la mort. I una vegada més, el discurs oficial és que és ella la única responsable del que ha succeït. Cap autoritat ni política ni sanitària no dimiteix ni demana públiques disculpes per la seva gestió dels fets, ni la ministra de la cosa, que ja es va fer famosa pels regals que rebia de les trames de la corrupció
Paral·lelament, la justícia (!) acaba de inhabilitar el jutge que va retenir a la presó el senyor Blesa, president d'aquella Caja de Madrid (o Bankia) de la fallida més gran de la banca espanyola i de les targetes màgiques per als seus dirigents. De la mateixa manera que ja va inhabilitar el jutge Garzón quan va ser evident que avançaven les seves investigacions sobre el cas Gürtel i la putrefacció que esquitxava el govern espanyol. L'excusa per sancionar-lo naturalment va ser una altra, ja ho sabem.
Quatre exemples del moment que serveixen per recordar el perfil del govern que tenim davant. Una organització que quan fa fred es tapa i estreny el cul, i que sense cap rubor deixa els dèbils a la intempèrie, i els sacrifica si és necessari en nom d'acusacions sense firma o del mar de lleis que s'ha apropiat.
Açò sí, tots ells reivindiquen Espanya i la seva unitat, i no poden entendre que n'hi hagi tants que s'estimarien més ser-hi ben enfora.
