El vent, la pluja i la nostàlgia

Noticias relacionadas

Apocalipsi zombi

Más noticias relacionadas

El fred traspassarà la pell i s'instal·larà als ossos, i amb ell vindrà la pluja, que ofegarà la xafogor i purificarà la ciutat. Els núvols es tornaran foscos i es menjaran el cel a mossegades per tal d'engreixar i fer-se cada cop més grans, i aconseguir que a la nostra mirada li costi trobar un espai blau on nedar. De tant en quant ploraran com si fos la fi del món, per demostrar a tothom com de tristos estan d'haver embrutat de gris la seva pell blanca. I aquest serà el color que tenyeixi els dies, mullats i tristos, de tardor i d'hivern. Les gotes de pluja rodolaran per les finestres i hi haurà qui s'entretingui a mirar com s'uneixen entre elles per formar rierols de pena que morin a l'ampit.

Els dies i les nits faran gust de nostàlgia. Els carrers enyoraran ser trepitjats per milers de persones. El cel trobarà a faltar el seu color blau cel. La llum voldrà tornar a tenir aquella calidesa de l'estiu, i li costarà acostumar-se a viure apagada. Els arbres recordaran aquells temps en què eren joves, verds i forts, i les seves branques no es retorcien en un pols constant amb el vent. Les platges voldran tornar a aquelles danses, lentes i suaus, del mar amb l'arena. I les persones es capbussaran al record. La tardor i l'hivern són proclius a la reflexió. Congelen la impulsivitat de l'agost amb les baixes temperatures. Ens vindran a la ment bons moments viscuts i la memòria lluitarà per ensorrar d'altres en l'oblit. Però la pluja també servirà per netejar el bagul dels records i fer espai per omplir-lo de nous.