Bon dia, senyor director general. Mentre era a berenar ha telefonat el president del Consell de Menorca, per allò dels expedients als directors...
- Uf. Amb la de reforços de mestres que tinc per denegar avui... No vaig parlar amb ell ja dilluns?
- No senyor, era amb la batlessa de Maó pel mateix tema. I també han enviat algunes cartes...
- Les contesti totes amb allò de «segueixen el seu procés administratiu». Què no ho saben ja?
- Això del « procés administratiu», algú s'ho creu realment?
- S'ha de ser molt innocent, la veritat... Però la resposta funciona, perquè ells després ho repeteixen, encara que no s'ho creguin.
- També han arribat més cartes dels tres directors demanant...
- Quina pallissa, cada mes igual. Les pot deixar on sempre.
- És el contenidor verd o el groc?
- Crec que el de paper és el verd. Ho pregunti a l'assessor.
- Per cert, sap on són?
- Els contenidors? Al carrer.
- No, els expedients.
- Havien de ser per aquí. Fa temps que no els veig, tal vegada sota de les peticions de reparacions de desperfectes dels centres...
- Aquí hi ha un dit de pols. Miri, un pressupost en pessetes!
- Punyetes. Eren unes carpetes vermelles, crec. Fa tant de temps que no me'ls miro que...
- Senyor, la consellera des del Parlament, té uns dubtes.
- Digui... Sí, sí, sí... Per cert, allò dels expedients, què?... D'acord.
- Què li ha dit la consellera?
- Que ja ho mirarem passat festes. Els menorquins, sempre igual. No els busqui més, no corre pressa. Ja els trobarem un altre dia.
...
Pel que sembla, això era «seguir un procés administratiu» a la Conselleria d'Educació fins fa una setmana: una burla. Arriba Núria Riera i el que no es va resoldre en set mesos s'arxiva en dos dies. Això demostra de quina pasta eren els d'abans i deixa en evidència els qui PPúblicament aquí ho van donar per bo. Això no és política, és malícia i el jutge dirà si també delicte.
