He llegit que el Govern espanyol es repensa si ha de fer el gasoducte que hauria de subministrar gas natural a Menorca, ara que ja arriba a Eivissa i Mallorca. Ho supedita a la rendabilitat que tengui la seva construcció i no en canvi a la importància que té disposar d'aquesta font d'energia per al creixement de qualsevol territori.
D'entrada sorprèn que un govern que ha estat capaç de construir 3.000 quilòmetres d'AVE amb tanta alegria i sense cap previsió econòmica, s'espanti ara davant els 40 quilòmetres de gasoducte que separen Mallorca de Menorca. Però no sorprèn si tenim en compte que aquesta illa sembla deixada de la mà de Déu -o que no té cap Estat que n'ostenti la sobirania, si no és per cobrar impostos i lluir la bandera.
Poc sentit té avui dia un Estat si no és capaç d'assumir la diversitat dels seus territoris i adaptar les normes a les seves característiques particulars. Què seria, si no, un cortijo? Gestionar una illa no és el mateix que gestionar Madrid i els seus voltants. I per açò, o hi ha una gran autonomia o esteim condemnats a la ruïna.
Però no sembla que sigui aquest l'esperit dels que avui comanden a Espanya, ni tampoc del govern autònom de Palma, que veu com li van prenent competències sense ni xistar, i dedica en canvi les seves energies a manyuclar sense rubor l'educació, i a defensar els interessos d'uns quants hotelers i propietaris de grans finques.
No cal ser economista -n'hi ha prou amb una mica de sentit comú- per entendre que un territori de 700 km2 envoltat per la mar necessita una acció de govern particular. I si, com és el cas de Menorca, té tradició industrial, s'ha d'intentar per tots els mitjans mantenir-la. Mentre es gasten milionades per crear indústries allà on no n'hi hagut mai, aquí el govern sembla que assisteixi impassible a la seva desaparició.
Ni tampoc cal ser una llumenera per veure que una illa requereix un transport adequat i suficient, per satisfer les necessitats dels seus habitants, per atreure turistes, per facilitar la indústria i el comerç. Si a més resulta que aquesta illa és la única del Mediterrani que té un sector làctic important, caldrà pensar també lleis particular per mantenir aquesta riquesa en comptes de abandonar-la a la seva sort.
Per altra banda, com es pot entendre aquest desgavell de superfícies comercials en un territori que fora de l'estiu no arriba als 80.000 habitants reals? És desídia o és que l'objectiu és matar el petit comerç i la vida dels pobles? L'experiència ja l'han viscuda altres països i avui se'n penedeixen.
Però tot açò vol dir pensar en el bé comú i veure-hi més allà del nas, i saber que el món es complex i variat. I que la riquesa territorial no és una cosa abstracta sinó particular de cada indret. A Menorca hi ha més de 1.500 monuments arqueològics i així i tot, no s'ha emprès cap acció econòmica important per posar en valor aquest potencial ni per oferir als joves estudis professionals dedicats a l'arqueologia, ni a generar feina.
El Consell promou la declaració de la cultura talaiòtica Patrimoni de la Humanitat, però encara que volgués no tindria capacitat econòmica suficient per posar dempeus ni una petita part d'aquest patrimoni. Per cert, si no van vius, qualsevol dia perdran, per mala gestió urbanística i de l'aigua, el títol de Reserva de la Biosfera. Tot i que també s'ha de dir que no l'aprofiten per bonibé res.
La llista és molt més llarga. Avui una illa, per viure i treballar en igualtat de condicions, necessita també una excel·lent cobertura d'internet. I ajuts econòmics per a tots els desplaçaments obligats per motius d'estudis o de salut. I sense cap dubte, subministrament de gas.
Són els costos de mantenir la sobirania sobre un territori insular. Que els seus habitants, que també mantenen l'Estat, gaudeixin de les mateixes possibilitats que els del continent, que no siguin ciutadans de segona. La cosa ja no es redueix a clavar la bandera i fer el discurs de les pàtries, perquè avui dia ja sap tothom que no és Déu qui les va inventar.
