Apocalipsi zombi

Noticias relacionadas

El vent, la pluja i la nostàlgia

Más noticias relacionadas

Aquesta època que vivim està submergida en l'apocalipsi zombi. La gent apaga el cervell i encén el mòbil. Tothom va pel carrer amb els ulls clavats al dispositiu, que es converteix en una extensió del cos. I aquest cos no és més que un receptacle buit de vida que es va estampant amb els pocs humans que encara tenen els sentits desperts i en funcionament. Vas pel carrer, la gent amb el mòbil. Entres a l'autobús, tothom assegut mirant el mòbil. I el pitjor de tot, vas a un restaurant i veus la gent amb el mòbil! Llums tènues, ambient romàntic i una parella sopant. Cadascú quiet i sense parlar, només es mouen els dits pel teclat; i el silenci únicament es trenca amb les xiulades del Whatsapp.

La gent ha desenvolupat la capacitat d'arribar als llocs sense necessitat de mirar cap endavant. Quan t'adones, puges el cap i alces la mirada, no saps com però veus que ja has arribat a casa. I sí, el principal culpable d'aquesta situació irreversible és el Whatsapp, enemic de les trobades en viu, en directe i en tres dimensions. Un petit monstre de color verd que ha dipositat en la gent el germen de la paraula. Ha despertat la necessitat de parlar –de forma virtual- constantment. Ara les converses s'allarguen tot el dia i anhelen l'eternitat, perquè estar 'en línia' i no contestar a algú pot suposar la mort imminent. I la pregunta és: És necessari mantenir una conversa de vint-i-quatre hores i despertar-te en plena matinada per culpa d'una melodia que no deixa de xiular? No, certament no. El problema, que no hi ha marxa enrere. El virus ja s'ha escampat entre la població mundial. Qui més qui menys ja és un zombi o una ànima errant.