El terme competència té diverses accepcions. Una d'elles es refereix a les atribucions legals que tenen les administracions públiques per decidir en determinats temes. Per exemple, les competències en matèria de defensa són de l'Estat central, les d'educació són de la Comunitat Autònoma, les d'ordenació del territori del Consell o les de cementiris dels ajuntaments.
De vegades, les competències estan a mig transferir, és a dir, les atribucions legals estan repartides entre varis escalons de l'administració. En qualsevol cas, qui tengui la capacitació atorgada per llei en algun tema és qui té el poder de decidir sobre aquella qüestió. Però moltes vegades hem vist com alguns representants públics confonen competència amb responsabilitat, i això ja mereix alguna reflexió afegida.
Mirem el cas de les activitats nàutiques. Aquí la dispersió competencial és important. El port de Maó és del Ministeri de Foment, els de Fornells, Ciutadella, Addaia i Cala en Bosc són de la comunitat autònoma i l'ordenació de la resta del litoral és del Ministeri de Medi Ambient. Però en una dimensió com la de Menorca, la nàutica no es pot ordenar de manera racional sense aplicar una visió d'illa. Per exemple, la política de subhastes de conjunts d'amarraments ha disparat el preu del port de Maó en els darrers anys i hi ha una fuita de barques que van a parar a zones no regulades o més econòmiques. Així, ara es vol ampliar el port d'Addaia quan hi ha mig port de Maó buit.
La visió de conjunt és el repte que s'havia iniciat amb el Pla Insular de la Costa, una iniciativa llargament reclamada des de la societat civil i que el Consell insular va posar en marxa a l'anterior legislatura. El Consell no té competència en aquest tema però és l'única administració amb visió insular, que pot coordinar les altres perquè es facin polítiques amb sentit comú. Es van fer els estudis pertinents, les diagnosis i fins i tot un parell d'actuacions de prova, amb resultats bastant satisfactoris. Però després de les eleccions, el conseller de territori del nou equip de govern va aparcar el tema perquè el Consell «no hi té competència». De la responsabilitat, no en parlam.
Un cas similar, aquest amb més bon final, és el del dragatge del port de Maó. La inhibició inicial de les institucions menorquines davant l'anterior equip que dirigia Autoritat Portuària va haver de canviar finalment per la mobilització ciutadana. Els ajuntaments van prendre alguns acords plenaris, d'altres van fer algunes telefonades i finalment (després de canviar l'equip directiu del port) es va acordar fer un dragatge diferent, en un acte on hi havia presents molts altres agents a més del que tenia estrictament la competència.
Veurem si s'aconsegueix el 100 per cent del que es va pactar, perquè ara hi ha dificultats per acabar-ho degut a que el Govern balear fa valer la seva competència per posar pegues per poder habilitar un àrea major d'assecatge dels fangs a l'abocador de Milà, i les autoritats menorquines no els saben fer entendre que ha de pesar més la responsabilitat.
Parlem finalment del cas de l'aigua. Resulta que la competència per decidir sobre els recursos hídrics és del Govern balear. Com molta gent sap, els nostres aqüífers estan en situació d'emergència, perquè en els trenta anys de bogeria (altrament dit, de recerca d'un creixement infinit de l'economia) ens hem cruspit la major part de les reserves històriques i hem contaminat (i seguim contaminant) les aigües subterrànies. Però la resposta del Govern sempre ha estat que Mallorca i Eivissa tenen problemes més imperiosos.
2 Davant aquesta situació, podem demanar algun acte de responsabilitat al Consell insular i als ajuntaments menorquins? No haurien de reaccionar davant una situació com aquesta? Per què no organitzen un Consorci Insular de l'Aigua per tenir una veu potent davant el Govern, o com a mínim perquè no coordinen les polítiques d'aigua a nivell d'illa mitjançant les reunions periòdiques entre Consell i ajuntaments?
Lluny d'això, la Norma Territorial Transitòria que aquests dies es troba en tramitació elimina el requisit d'haver d'usar aigües depurades per a nous grans regadius i també fa una aposta explícita per poder implantar usos agraris intensius (els que generen grans concentracions d'aigües residuals contaminades per purins, fertilitzants, pesticides i medicaments del bestiar) sobre qualsevol tipus de sòl, incloses les Àrees d'Alt Nivell de Protecció i les Àrees de Protecció de Riscos per contaminació d'aqüífer.
En aquest cas, el Consell insular estaria incidint sobre els recursos hídrics de manera indirecta, a través de la competència d'ordenació territorial. La pregunta és si, a més d'usar la competència, estan usant la responsabilitat.
