Fa uns quants anys que hi ha preocupació entre la gent que treballa amb les abelles, perquè algunes temporades s'han perdut molts d'aquests insectes. No estava clar quins eren els motius. Però els darrers estudis publicats ofereixen dades que obliguen a la reflexió.
Tots aquells que tenguin plantes amb flors a casa seva, sigui al camp o la ciutat, al terra o dins testos, deu haver vist com les abelles visiten totes les flors que poden. Com a insectes que viuen en comunitat, recullen menjar i el porten al rusc, a la colònia on hi ha les cries. De pas, fan la funció clau de posar en contacte el pol·len de flors diferents i això es tradueix en fruits i en el seguiment de la cadena de la vida. Precisament la que permet que sorgeixin noves plantes i que facin noves flors.
Des de fa uns anys, però, moltes de les abelles que surten de pastura no retornen a la caseta. Els que primers ho van notar van ser els apicultors, que es trobaven no només amb més poca collita de mel, sinó amb colònies senceres que clapien per manca d'efectius. Quan s'ha vist que el tema es generalitzava, també ha cridat l'atenció de la comunitat científica.
No és per menys. Perquè una gran part dels cultius que sembram els humans depenen de l'activitat pol·linitzadora dels insectes per a poder produir. I devers un 90 per cent de la flora silvestre també necessita la intervenció activa dels insectes pol·linitzadors. Les abelles de mel són un dels animalets més actius en aquesta feina d'anar de flor en flor.
Aquests insectes porten el nèctar dins la panxa, mentre que el pol·len el recullen formant unes bolles a les potetes posteriors. Fa unes setmanes, Greenpeace publicava un estudi realitzat en abelles de 12 països europeus i el resultat és que dos terços de les mostres de pol·len estaven contaminades per restes de plaguicides (productes químics usats contra insectes, àcars, fongs o herbes). Els cassos més greus es van trobar a Itàlia, on hi havia mostres que acumulaven fins 17 plaguicides diferents.
Per aquelles persones que desconfiïn de la imparcialitat d'una entitat ecologista com la citada, val la pena explicar que l'Escola de Salut Pública de Harvard també ha publicat un informe el mes de maig afirmant que la causa del despoblament d'abelles es relaciona directament amb els insecticides.
Els científics adverteixen dels perills incerts de la combinació de productes tòxics que es troben al medi, als quals les abelles estan permanentment exposades. Això recorda les reflexions que de vegades s'han fet sobre els productes químics que hi ha als aliments dels humans, perquè les normes sanitàries miren les concentracions màximes de cada producte a fi que sigui innòcues a la nostra espècie, però no s'estudien els efectes que pot arribar a causar el còctel de productes que anam ingerint.
És bo conèixer aquestes qüestions quan es debat sobre el model de producció agrària que cal impulsar. Les activitats intensives (grans regadius, alt ús de fertilitzants químics i ingents dosis de plaguicides) són el model que es va començar a impulsar aquí en els anys setanta. De vegades aconsegueixen grans produccions, però ningú posa al seu compte de resultats ni la pèrdua d'aqüífer, ni la toxicitat que s'incorpora al medi. Ignorar els efectes ambientals només serveix perquè es facin més grans i més difícils de resoldre.
Amb aquesta qüestió hi ha un imaginari cultural que no sempre es compleix. Així, es tendeix a pensar que el producte local és de millor qualitat, però l'equació de vegades falla. Perquè si el què compram prové d'un model intensiu on es fumiga periòdicament, estarem posant els químics en el nostre plat. No basta idò que el producte sigui local, sinó que és recomanable interessar-se en la manera que s'ha gestionat abans d'arribar al mercat.
La bona notícia és que la Comissió Europea està fent els tràmits per prohibir, a partir del pròxim desembre, tres dels insecticides més usats en els cultius de girasol, colza i blat d'indi, per la gran mortalitat que provoquen en les abelles. Ja saben, d'aquell tipus de productes químics que fins ara els que els venen afirmaven que eren inofensius amb tota seguretat.
El cas de les abelles és un indicador que adverteix que estem fent llarg amb aquesta dèria de mirar només l'economia i oblidar-nos de les coses que permeten la vida. Es pot sembrar, collir i viure dignament sense necessitat d'afectar negativament tot l'entorn.
Ara que acabam de celebrar el Dia del Medi Ambient pot ser un bon moment per fer una pensada i apostar per adquirir productes amb majors garanties. Per a les abelles, per a les flors i per a noltros.
