La mort a trets de la presidenta de la Diputació de Lleó i dirigent del Partit Popular en aquella província, Isabel Carrasco, ha despertat, a part de les habituals i més que fundades reaccions de condemna, una proliferació de missatges relatius a aquest succés luctuós, en totes les xarxes socials. En algunes d'aquestes piulades, s'hi vessaven comentaris propers a una pretesa justificació de l'assassinat, atès el suposat tarannà personal i polític de la víctima, que, segons sembla, havia maltractat laboralment, i finalment acomiadat la filla d'aquella qui, presumptament, la va matar.
La resposta, per part de les autoritats, no s'ha fet esperar. El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha donat ordres a la policia per tal que posi en immediat coneixement de la Fiscalia qualsevol afirmació que s'hagi produït per aquests mitjans virtuals i cibernètics que pugui ser constitutiva de delicte i ha anunciat futures iniciatives legislatives que permetin o, si més no intentin controlar tot allò que circula diàriament per les xarxes socials. El president del Govern balear, José Ramón Bauzá, ha lamentat, per la seva banda, «l'ambient d'agressivitat que s'ha creat contra aquells qui ens dedicam a la política». Val a dir que tot aquest contenciós s'ha cobrat ja la primera dimissió, en la persona d'una regidora socialista de Villagarcia de Arousa la qual, en conèixer l'homicidi de Carrasco, li va dedicar un tweet amb una frase lapidant: «quien siembra vientos recoge tempestades».
Evidentment, crec que una notícia com aquesta mereix diverses consideracions. La primera, el rebuig més contundent a que qualsevol home o dona es pugui prendre la justícia per la seva mà, i molt més encara amb un resultat fatal com en aquest cas. Els ajustaments de comptes són propis de societats mafioses i no d'un Estat de Dret, que té mecanismes judicials per tal de reclamar, entre moltes altres conductes il·lícites, contra els acomiadaments improcedents o els maltractaments físics o psicològics en qualsevol àmbit, també en el laboral.
Dit això, és cert que les noves tecnologies, tan útils en molts aspectes, es caracteritzen per la nul·la protecció de la nostra intimitat. Però aquesta indefensió davant els missatges apareguts a la xarxa que ens puguin afectar no perjudica, només, als polítics, senyor Bauzá, sinó a tot ciutadà o ciutadana que es connecti a internet i comenci a navegar-hi, tot fent ús dels innumerables recursos que aquest nou mitjà d'informació i comunicació ens ofereix.
Us contaré, com acostumo a fer sovint, la meva experiència personal. Fa molt poc em vaig obrir un compte a Twitter, per poder respondre les preguntes que diverses emissores de ràdio i de televisió formulen a la seva audiència. Idò bé, des de llavors, i sense haver-ho demanat, rebo constants piulades de responsables de col·legis d'advocats i de lletrats i lletrades en general, especialment dels pertanyents a la cúria de Reus. És a dir, la xarxa té un coneixement precís i detallat de la meva condició de llicenciat en Dret i de que vaig viure durant 25 anys a la capital del Baix Camp.
Estic d'acord, això sí, amb el president balear, en que les persones públiques, entre les quals hi podem incloure els polítics, poden ser un objecte més fàcil i vulnerable a les xarxes socials que un simple funcionari jubilat com el qui està escrivint aquestes retxes. Però aquest risc també el corren els qui es dediquen a la cosa pública, en les tertúlies dels bars o, senzillament, quan es troben algú enmig del carrer. No hi ha cap casta de dubte que hi estan més exposats. Podríem dir allò de que es tracta de quelcom que «va amb el sou».
Ara bé, el que no cal, de veritat, és que el Govern es posi a promoure iniciatives legislatives per garantir la seguretat de la classe política a la xarxa, com ho va fer quan van començar a patir concentracions i manifestacions davant dels seus domicilis. Els juristes, cada cop que el ministre Gallardón es disposa a elaborar un nou projecte de llei, ens posam a tremolar. I mirau, això que us estic dient és ben cert, perquè ho denuncien, un dia sí i l'altre també, aquests tweets no demanats que rebo constantment de companys i companyes de llicenciatura. Quan hi ha coses molt més importants per aclarir en una època de crisi econòmica com la que estem patint des de fa gairebé set anys. O és que tal vegada no aconseguirem que es pugui introduir la dació en pagament dins la legislació hipotecària fins que algun dirigent del PP no pugui pagar la seva, d'hipoteca?
