Ho han volgut explicar tan malament que bonibé ningú no sap per què serveix la Unió Europea ni per a què serveix votar a Europa. I mira que ja fa uns quants anys que hi som dins!
Però ha estat més productiu per als interessos de la política local (nacional, li diven) embolicar la cosa i fer creure que quan anava bé era mèrit propi i quan anava malament, el culpable era Europa. Saben quants de doblers ha enterrat Europa a Espanya? Tants que quan els he volgut comptar, la calculadora se m'ha cremat.
Una part d'aquest doblers és ver que no eren cap regal. Perquè tenien com a contrapartida la inversió en béns que procuraven un bon negoci als bancs i a la indústria europea. Però la part més important, no. Estaven destinats a superar les diferències de les regions més endarrerides i impulsar el creixement econòmic general.
Però és evident que els espavilats governants espanyols els van fer servir, els doblers que arribaven, per coses més vistoses i imaginatives. Si viatgen per Europa veuran que és impossible trobar tantes obres espectaculars i inútils com a Espanya. S'arribaran a pensar fins i tot que allà són pobres i aquí som rics.
I és que aquí la imaginació ha estat molt potent. No fa falta sortir de Menorca per comprovar-ho. Des de la construcció d'una piscina a l'aire lliure per desestacionalitzar el turisme (ah!) fins a ampliar l'aeroport el doble del que preveia la demanda. I pel camí, un segon port en un territori de 700 km2, una seu del Consell desproporcionada, una dessaladora que ja fa rovell de no funcionar i ara unes quantes rotòndes aèries per alegrar la vista. Me'n deix uns quants més, de despropòsits, però és que tampoc no vull cansar.
I mentrestant, els problemes bàsics han continuat sense resoldre. Las comunicacions amb l'exterior, primer de tot, que són l'essència de qualsevol millora de l'economia menorquina. La qualitat de l'aigua dolça. Les mesures perquè l'illa pugui mantenir una economia diversificada, no monodependent del turisme. Una xarxa d'internet eficient. Ajudes compensatòries per als malalts i els estudiants que estan obligats a sortir... I tantes altres coses bàsiques en una illa i que continuen pendents.
Com sol succeir sempre, quan s'acaba la festa comença la ressaca. I quan va arribar la crisi vam descobrir que moltes obres públiques d'arreu d'Espanya s'havien fet per poder repartir comissions entre els bons amics i que així havia anat creixent el deute fins que va arribar el dia que ja no es podia pagar. Avui bonibé la meitat dels europeus sense feina, són espanyols.
Quan va rebentar tot, Europa no solament hi va haver de tornar a posar doblers sinó que va ser la dolenta per exigir a canvi que s'acabàs la disbauxa. Però ni així, no es va acabar. El govern espanyol encara està construint 700 km més d'AVE inútil, acaba de rescatar 1.000 km d'autopistes privades ruïnoses i prest haurà de pagar també, si finalment es veu obligat a aturar-les, les prospeccions que una empresa privada fa al mediterrani. Són els privilegis que tenen alguns inversors en aquest país, que si el negoci falla, el pagam entre tots... amb més crèdits d'Europa.
Idò bé, podríem dir, potser ha arribat el moment de passar comptes. Però sembla que no. Unes noves eleccions per davant i del que més poc es ralla és d'aquestes coses. Els culpables continuen tan ben instal·lats com sempre. Tret d'uns quants que viuen uns processos judicials tan llargs que la saviesa popular fa pensar que mai no s'acabaran. De fet només en sabem d'un que hagi anat directament a la presó. Un tal Bárcenas, que era de la família, però que per defensar-se es va encarar amb el govern. Què trobau?
