Quan algú que estimes se'n va per sempre, fa mal el cor. És com si aquest també perdés, per uns moments, el foc de viure. Com si es glacés i es trenqués en espigues de gel per després desfer-se en llàgrimes, en rodolar galtes avall. Ens sap greu per aquella persona, que ja no podrà gaudir més de la vida; però també per nosaltres, perquè no tornarem a veure-la mai més, ni a ser feliços amb ella. Recordem l'últim dia que la vam veure, quan ni tan sols sabíem que seria l'últim. Fem esforços per recrear la conversa, els gestos, les darreres paraules, el darrer petó. El darrer t'estimo. Restem inquiets, si no va ser el comiat que ens hagués agradat; tranquils, si vam mostrar tot el nostre afecte, abans de dir adéu i mirar-la als ulls per última vegada.
Lletraferida
A la meva àvia
07/04/14 0:00
También en Opinión
- Un aterrizaje fallido en el Aeroclub de Mahón deja heridos a los tres ocupantes de una avioneta
- Ingresa en la UCI del 'Mateu Orfila' una mujer que estaba siendo tratada por la doctora Popel
- Hospitalizado un menor tras caer de un tercer piso en Ciutadella
- ¿Un muerto en el Moll d'en Pons? El rodaje de una serie que se viraliza entre los vecinos de Es Castell
- Que el equipo del programa «Ser Aventureros» desplazado a Menorca...