Quants anys deu fer que dura la polèmica entre els que voldrien convertir Menorca en una urbanització immensa i els que s'estimarien més que fos un lloc molt gros amb el boer ple de vaques? En el fons pots creure que darrere de cada opció extrema hi ha un interès comú per crear riquesa, perquè els habitants de l'illa puguin viure amb dignitat.
Però encara no ho has acabat de dir i ja veus que no són res més que grans paraules que no resolen res. Perquè a l'hora de la veritat, si no hi ha un bon govern que faci d'àrbitre, sempre s'acaben imposant els interessos particulars per damunt dels col·lectius. L'interès d'aquell que pensa que pot fer un gran negoci o del que té una finca per vendre o del que reclama, mesquinet, que com sigui li donin feina.
Segurament als menorquins, que en els segles anteriors van saber aprofitar prou bé les novetats que venien de l'exterior i que van arribar a crear una societat moderna enmig de la mar, els convindria ara una passejadeta per l'exterior. Per veure i conèixer allò que s'està coent a Europa i a occident en general i, en definitiva, per saber per on anarà el món els anys que vénen.
Perquè és evident que esteim vivint una època de canvi, de grans transformacions, que acabaran amb la societat tal com l'hem coneguda i que reclamen accions intel·ligents si no volem perdre el pas i situar-nos entre els que van darrere darrere recollint allò que ningú no vol.
Cada època té els seus símbols de progrés. I realitats que un dia va semblar que eren definitives, pocs anys més tard han perdut qualsevol interès. No sé si sabeu que a finals del segle XIX es va organitzar un congrés de grans ciutats del món, ara no record si va ser a Londres o a Nova York. L'objectiu era cercar solució al gran problema logístic i sanitari que totes tenien.
I és que hi circulaven tants de carros, galeres, cotxos i tramvies de tracció animal pels carrers, que cada dia s'acumulaven milions de quilos de fems de cavall que ningú no sabia com llevar d'enmig. Després de tres dies de reunions, van suspendre el congrés perquè havien arribat a la conclusió que el problema era tan gros que no el podrien resoldre.
Però deu anys més tard ningú ja no se'n recordava d'aquella situació que va estar a punt de convertir les ciutats en grans femers inhabitables. Havia arribat el cotxo de motor i s'iniciava un nou cicle sense merda als carrers, però amb un aire cada vegada més viciat que, finalment, acabaria envoltant les ciutats d'un nivolat tòxic irrespirable.
I així, vulguis que no, ja s'ha iniciat un nou cicle i d'aquí a pocs anys els cotxos de benzina estaran tan mal vistos com un metge fumant al consultori (que era una imatge normal no fa tants d'anys!). I no us cregueu que el canvi vindrà per la consciència col·lectiva, si no és que tots els que es lamenten decideixen anar a votar d'una vegada. No. Vindrà perquè la substitució dels cotxos actuals per un nou transport serà un bon negoci.
Per açò sorprèn tant que encara hi hagi polítics tronats que pretenen basar el futur en el passat. Se li pot perdonar a aquell que només mira el seu interès propi i immediat, perquè té dret a veure el món per un forat. Però a les persones que pretenen dirigir la societat, conduir-la cap al futur, és mal de fer que els puguem perdonar tanta ceguesa.
I aquesta reflexió me la provoca la imatge d'endarreriment que està donant Menorca amb tota la seva magnitud. Amb una direcció política que sembla treta del No-Do, planificant carreteres d'Scalextric i repartint llicències d'obra a la carta. El món ja fa estona que va per un altre camí i els menorquins acabarem pagant molt cara aquesta obstinació per recular en el temps. Perquè està clar que s'ha de crear riquesa. Malament sinó. Però s'ha de fer emprant la intel·ligència i amb visió de futur.
