En Xim

Polònia i Menorca tenen més coses en comú que el gentilici castellanitzat que els habitants respectius compartim i que a Espanya agafa un significat insultant i despectiu. Per començar, David Robert Szymin. Fill d'una família d'editors -el seu pare publicava llibres en hebreu i en jiddisch-, va néixer a Varsòvia el vint de novembre de 1911. Poc temps després va esclatar la Primera Guerra Mundial i la família va emigrar a Rússia. Una vegada acabada la Gran Guerra, els Szymin van tornar a Polònia i David va poder acabar els seus estudis al Gimnàs Jueu Ascolah de Varsòvia. Entre 1929 i 1931 va continuar la formació a Leipzig, Alemanya, on es va familiaritzar amb les noves tècniques d'impressió d'imatges en color. El viatge cap a terres d'occident havia començat i David va arribar a París on va estudiar química i física a la Universitat de la Sorbona. Allà va ser nomenat representant de l'empresa fotogràfica de Varsòvia Ruan, dedicada a la premsa i a la publicitat. El moment crucial que sol marcar els grans creadors va passar l'any 1933 quan va agafar prestada una càmera fotogràfica de 35 mm. de David Rappaport, amic de la família i amo de l'agència fotogràfica Rap de París. Va imprimir còpies i les va firmar com a CHIM, versió fonètica abreujada en francès del seu llinatge polonès. Comença a publicar fotos a «Vu», «Regards» i «La Vie Ouvrière». Com a corresponsal de la segona revista fotografia el Congrés Internacional d'Escriptors per a la Defensa de la Cultura a París, i la Guerra Civil espanyola com a corresponsal. Viatja fins a Menorca on fotografia la vida quotidiana dels menorquins i del govern insular que roman fidel al mandat democràtic de la República. A l'Illa, CHIM esdevé per complicitat dialectal XIM (contracció familiar del nom personal Joaquim, variant que es fa servir a la Comunitat Valenciana i a les Illes Balears) per als seus habitants als quals fotografia en situacions de la vida diària i ho fa amb una mirada propera i respectuosa i amb una tendència cap a l'empatia i la compassió, sobretot cap a les petites víctimes de la guerra (un amic del fotògraf va destacar que les guerres eren, per al corresponsal polonès, un crim immens contra la infància): el mercat del peix de Maó, els mariners de la Base Naval, un partit de futbol al camp municipal, vistes de la capital amb molins de vent de fons, milicians desfilant per carrers sense asfaltar, pescadors al moll cosint les xarxes o calafatant les barques, soldats fent guàrdia a les bateries de la costa o al·lots i al·lotes amb el seu mestre drets en un refugi antiaeri.