Pep Mir15/03/14 0:00
TW

Amb el turisme hem interioritzat un alt sentit de l'estacionalitat, que, per exemple, ens fa intuir a cada época de l'any si estarà o no obert cada comerç. Per aquest instint, per exemple, confiem en no tenir problemes al novembre per trobar taula al restaurant. Aquest mateix instint ens fa desactivar quan fa fred el sistema d'alertes contra una de les amenaces més ferotges del turisme, com és poder quedar atrapat a un d'aquells espessos grups de visitants que recorren les ciutats de la mà d'un guia d'altaveu integrat. Ser atrapat per un d'aquests indestructibles organismes complexes pot ser fatal. És un error confiar-se a l'hivern, el perill és menor però no desapareix. El mantenen latent els turistes del Imserso, els grups amb guia més letals i perfectes que hi ha. Només la dificultat tecnológica per fer una foto d'un element pot alterar el bloc.

Noticias relacionadas
Pep Mir

Marejats a l’autobús

Más noticias relacionadas

Però si un aconsegueix no ser arrossegat, els jubilats no tenen més que coses bones, per la qual cosa ens hem de felicitar que també vinguin sovint rebotats de Mallorca, interessats per conèixer la cultura talaiòtica, el formatge o la ciutat dels cinc noms (un oficial, dos de maneig, una marca guay de lletra amb capellet, i la reivindicació no atesa).

Que els imsersos siguin els reis de l'hivern demostra que la desestacionalització no és de moment més que un recurs retòric per a decorar qualsevol event d'octubre a març. A la interessant jornada sobre transport aeri de fa un parell de setmanes gent de fora ens ho van dir ben clar i ens van treure una mica els colors: o canvia la mentalitat dels nadius, acostumants ja a febrers de relaxing cup, o el regne hivernal de l'Imserso no perilla. Ningú ens ho vindrà a solucionar. N'hi ha que ja fan feina en aquest sentit i només cal desitjar-los bona sort. En necessitaran i molta. És un repte grandiós. La resignació estacional també està interioritzada, just al costat del pessimisme.