Com els pares que no mengen verdura

Doncs això que no passa entre fillets i adults, sí que es produeix entre adults i adults. Com fan els fillets per qüestió d'edat i evolució antropològica, els adults cedim per convenció social en altres adults la responsabilitat de gestionar qüestions que escapen de les possibilitats de l'individu. M'explico. Jo i dos veïns més no poden decidir com organitzar la sanitat pública, o si hem de fer una altra rotonda. Com un fillet no pot decidir amb quina companyia contractar el dolorós subministrament elèctric.

Noticias relacionadas

El kit de l’estiu

Más noticias relacionadas

Gestionar assumptes superiors implica, però, tenir la condició de referents. Pares i mestres, per exemple, hem de ser referents per als nostres fills. I qui gestiona la sanitat i les rotondes ha de ser un referent per a la resta d'adults. Però aquí el món s'ha girat, i mentre la ciutadania manté un nivell de convivència i sana discrepància exemplar, malgrat les dificultats, els  gestors electes perden el temps en picabaralles vergonyoses, insults, sessions parlamentèries infantils (¿declarar persones non grates? ¿això és seriós?) i pesats debats sobre lleis intranscendents (¿símbols?) que s'estiren artificialment per pur interés estratègic i polític.

Les xarxes socials molt han ajudat a crear aquesta trifulca constant i crispada sense profit, educació ni una mínima qualitat argumentativa. És el que té internet, que tot allà és intrascendent i visceral, més propi de debats polítics lamentables que de la madura serenitat pràctica que mostra la major part dels pares que mengen verdura davant els seus fills, encara que no els acabi d'agradar.