Bep Marquès

Com a vesí del Centre de Sant Miquel va trepitjar l'escenari de ben jovenet i freqüentà, per tant, aquell lloc que sempre ha esdevingut una factoria de bona gent. El record fet i crescut dins aquell carrer de Sant Miquel. Sempre ha tingut aquesta mirada franca i blava i sempre ha projectat el somriure transparent que et convida a l'empatia i a la proximitat. Aquell cagarul·lo "cul en punta" acumulava també un excedent d'energia que l'ha transportat sempre lleuger per qualsevol carreró dels anys. Una empremta que encara manté ben fresca i dinàmica.

Prop dels 40, i en plena maduresa, empra amb encert la felicitat i simpatia que sempre l'han caracteritzat, i la transmet amb pulcritud despullada com un valor cabdal de comunicació humana. Desconeix l'odi, la indiferència i la crispació i tot açò li fa sumar cada dia nous amics. Diu sentir-se molt feliç i content i açò no és altra cosa que l'anyada recollida del que ell sempre ha sembrat. I així es va veure el passat divendres as Mercadal.

Enganxat a la seva gran passió musical com a vocalista, es reinventa, sempre xalest, per seguir amb el micròfon a la mà flanquejat per en Bosch i en Comellas, els dos amics i músics que sempre li han posat els sons a les seves actuacions.

Si per places o carrers veis caminar un somriure clar i una mirada franca, ja sabreu que és en Bep Marquès. Però jo encara veuré aquell cosí rialler del carrer de Sant Miquel.