TW
0

Vivim immersos en una crisi profunda. Tanmateix, els països del Sud fa temps que s'hi troben i ara la seva situació s'ha tornat veritablement dramàtica fins el punt que enguany es generaran 64 milions de pobres més arreu del món, que se sumaran a les 75.000 persones que cada dia moren per manca d'aliments i els altres 900 milions que, segons la FAO, l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació, pateixen gana severa. Malauradament, amb massa facilitat es juga amb la idea que els pobres del Sud són una competència per les gent més necessitada de la nostra pròpia societat. És com si s'hagués de triar entre els pobres d'allà i els d'aquí. Des del Fons Menorquí pensam que la cooperació per al desenvolupament s'ha d'entendre com un sinònim d'ètica i de justícia social. El filòsof Fernando Savater diu que «lo característico de nuestro siglo es tomar conciencia de que pertenecemos a una misma especie y que la humanidad en su conjunto debe intentar salvarse toda junta… o pereceremos todos, unos antes y otros después».

En el decurs de 2012, la cooperació ha patit una retallada del 60 per cent, segons dades de la Coordinadora Estatal d'ONGs. Aquestes xifres, però, no han de ser motiu de paràlisi, perquè ara més que mai s'ha de continuar treballant amb i per a les famílies del Sud que pitjor ho estan passant.

Per continuar-ho fent en aquest context de crisi, el Fons Menorquí ha hagut de fer algunes renúncies a nivell intern. Després d'ajustar al màxim les despeses de gestió i administració (sempre s'havia fet, però ara s'han extremat les mesures), s'ha aplicat un ERO a part de la plantilla i una reducció de jornada i de salari al personal restant. L'entitat s'ha ajustat a la situació amb l'objectiu de tirar endavant amb el convenciment que en moments de dificultat el Fons, i per tant la ciutadania menorquina, ha de seguir al costat de les persones que més ho necessiten.

El Fons Menorquí és una entitat petita que mai no aconseguirà millorar el món, però sí que durant tots aquests anys d'existència ha aconseguit crear bombolles de benestar que han fet possible que milers de persones milloressin les seves condicions de vida. Les ajudes del Fons tenen el poder de brindar l'oportunitat de sortir de la pobresa més absoluta sobretot a infants i dones, gràcies a beques, atenció sanitària o microcrèdits familiars, entre d'altres.

No seria just tampoc amagar que a vegades la cooperació també té petits fracassos, Perquè tractam amb persones, i arreu n'hi ha que desmereixen la confiança. Però de les patinades se n'ha après fins arribar a punt que els projectes de cooperació del Fons han acabat exigint uns requisits molts més estrictes que no els que durant molts anys s'han demanat a les entitats beneficiàries d'ajudes de Menorca.

La nostra illa no és aliena a la crisi, però malgrat les dificultats, no deixa de ser un lloc privilegiat i hauríem de saber convertir aquest privilegi en quelcom experimental, anant més enllà d'un simple eslògan i omplir-lo dels valors que acompanyen el desig de justícia social i solidaritat. Però si qualcú no es creu res d'açò, que ho faci per egoisme. Perquè tots formam part de la mateixa espècie i perquè la humanitat s'haurà d'intentar salvar junta des de la fraternitat més bàsica. Perquè per mor de la globalització el que succeeix en un lloc té conseqüències mundials. Perquè els problemes són universals, però les solucions són locals.