Caïm i els funcionaris

Treballen poc i malament. Es passen el dia prenent cafès i llegint diaris. Cobren un dineral i a més a més gaudeixen de privilegis de tota casta. I han aconseguit la feina per "enxufe", naturalment. Per açò fan molt bé, aquests polítics que han arribat ara, de tenir-los en el punt de mira.

Quan van mal dades, algú n'ha de tenir la culpa. Ja se sap que els grans culpables són els banquers i els polítics, sense cap necessitat de fer distincions entre aquells que són honestos i aquells altres que no ho són. Seria una feina massa complicada, uf! Però uns i altres queden massa enfora, són poc vulnerables. I en canvi els funcionaris, els tenim més a mà.

Perquè els trobam per tot. A l'escola dels nostros fills, on fan de mestres. A l'hospital, on podem triar entre metges i infermers. Quan mos posen una multa o mos atenen en un accident, que vol dir que són policies. Si hem de fer una gestió a l'ajuntament o al consell, o si se mos crema la casa. Són homos i dones que fan una feina pública i cobren de l'Administració, i per açò són funcionaris.

I el seu gran pecat és que un dia es van presentar a unes oposicions públiques, a les quals es podia presentar tothom, i les van guanyar. I els van assignar la feina, el sou i els drets que unes lleis, que no han fet ells, estableixen. I perquè ho diuen aquestes lleis, tenen estabilitat laboral. I és bo per a tothom que sigui així. Perquè si se'ls pogués despatxar lliurement, estarien a mercè de la ideologia, el caprici o la trampa de qualsevol mal polític, que ja sabem que n'hi ha uns quants.

Clar que també hi ha mals funcionaris, perquè ja sabem que de joans i d'ases n'hi ha a totes les cases. Però aquest és un altre problema que no té res a veure amb la criminalització general a què esteim assistint. Dels mals funcionaris, com de tots els mals professionals, n'hem de rallar a part.

Quan hi havia feina abundant i tot es pagava per damunt del que valia, ningú se'n recordava dels funcionaris. Eren una pobra gent, mesquineta, que vivia del seu sou pelat i que ho tenia difícil per jugar a l'especulació, a la sobrevaloració de les feines, a les hores extres i a totes aquelles coses que mos van fer creure que si vius com un ric, ja ets ric.
Però ara que s'ha acabat el somni de l'abundància, hi ha gent que fa com Caïm, que es pensava que resoldria els seus problemes eliminant Abel. I així li va anar... Naturalment que els funcionaris tenen una situació més estable que la majoria de treballadors. Idò millor per a ells que sigui així... i que els hi duri. Aquesta actitud general, que alguns polítics del dia sembla que vulguin aprofitar per amagar les seves pròpies misèries, està creant un malestar social que és tan irracional com perillós per a la convivència. O potser és que les minories, sempre acaben rebent.

Bon Nadal.