El darrer sopar

Conscient de no poder
viure la festa jueva,
Jesús cridà als seus deixebles
i els serví el darrer sopar.
I entre mirades confoses
moviments plens d'estranyesa,
dubtes i malestar al cor,
els comunicà el més íntim:
"La Pasqua que s'apropa
no és la de Jerusalem,
és la meva mort sagnant
i la resurrecció".

La fe no essent piadosa
coneix la historicitat
dels fets i de les paraules
més importants d'aquell dia.
La missió de Jesús
és la del servent de Déu.
La creu ja hi era present
al sermó de la muntanya.
Lluc quatre, setze, denou,
-el refús a Natzaret-,
es presentat com el títol
del camí que feu Jesús.
Déu, el qual Jesús revela,
s'entrega i viu per als altres.
Caritas troba l'arrel
en el nou culte fundat
per Crist a l'últim sopar.
Donar vida és recobrar-la.
Mort i resurrecció
s'inclouen mútuament.
Prendre part del Cos i Sang
és fer-se amb Jesús mateix,
és respondre per a tots,
és respondre "per nosaltres".

L'hora havia arribat (El lavatori dels peus)
Reflexionant el llibre de J. Ratzinger (Benet XVI), "El lavatori dels peus" (p. 69-94)

Jesús, tu vas exercir
rentant els peus als deixebles
un servei propi d'esclaus.
L'hora t'havia arribat
i ens sacsejares a tots.
Havies de tornar al Pare
i, en nom de l'Amor més gran,
rajares l'ésser de Déu.
Revelares humilment
que en Déu sols l'amor s'hi posa.
Un amor que jeu a l'ample
en el bessó del seu cor.
Un amor sense cap límit,
apassionat, infinit...

Ésser senzills, descendir,
ens atraca més a Ell.
Sols l'amor ens purifica.
Qui en les mans de Déu es posa
humil, senzill i obedient,
el revela constantment.
La novetat que ens aporta
el lavatori de peus,
consisteix en estimar
tal "com Jesús ha estimat".
No pot ser la novetat
el reclam moral més alt.
Ho és el fonament de l'ésser:
conviure en Ell essent d'Ell!