TW

En veure el dibuix de Zaca que il·lustra el programa del cicle de taules rodones a l’Ateneu de Maó en les que participaran el GOB i Menorca Preservation, aquests deuen ser pels anglesos, vaig pensar que tot era qüestió de percepcions ja que no feia massa havia llegit en un anunci, d’aquests que venen una Menorca idíl·lica, que la nostra illa té el 66 per cent del seu territori protegit, un 29 per cent que sense estar-ho és rústic i únicament un 5 per cent del territori està urbanitzat, per tant aquest apilotament de construccions que es veuen al dibuix no deixa de ser una percepció que molts volen que tinguem. El problema de Menorca a l’estiu, és que tothom va als mateixos llocs a la mateixa hora, cosa normal, quan molts dels turistes que tenim venen únicament a fer-se el selfie i cercar un like, amuntegant-se tots a l’hora de la posta de sol, anant tots a les mateixes platges ‘verges’ que els han venut com a llocs paradisíacs i que no es poden perdre, sobretot de la costa sud de Ciutadella, a la nit al port i centre històric de Ciutadella, port de Maó o Calesfonts, sense oblidar-nos de Fornells, omplint els restaurants, aquests que a l’hivern estan tancats, i que molts menorquins, per preu, no perquè estiguin plens, no hi podem accedir, aquí no és percepció, és certesa.

Que tothom s’amuntegui al mateix lloc i a la mateixa hora no vol dir que tinguem una illa saturada, en tot cas tenim una illa d’amuntegats. Que la carretera obsoleta que tenim de Maó a Ciutadella la facis amb deu minuts més que a l’hivern tampoc vol dir que estem saturats ni aturats fent caravanes de kilòmetres com veiem moltes vegades, si viatgem, a les entrades de les grans ciutats, aquests que fan aquestes caravanes quasi diàriament, jo n’era una,    quan venen a Menorca al mes d’agost són feliços perquè han anat de Ciutadella a Maó a poc a poc però sense aturar-se ni un moment.

Quan vaig llegir el fet que explicava la propaganda, que el territori de Menorca únicament el 5 per cent està urbanitzat li vaig comentar a una amiga de Barcelona, assídua estiuejant a l’Illa, se’n feia creus, una altra cosa de la percepció, jo li explicava, perquè ella coneix l’Illa, que quants i quants kilòmetres al costat de la carretera veu que són camps o llocs de pastura amb alguna casa molt aïllada,    que quan puja al Toro quina quantitat de zones boscoses veu, que quan va en barca voltant l’Illa quants kilòmetres de costa sense cap construcció i platges poc accessibles quasi buides es troba, i no diguem si veiem l’Illa des de l’aire, res a veure amb el dibuix de Zaca, però tot són percepcions i les percepcions són això, percepcions, i totes són respectables i debatibles, ningú té la veritat absoluta. A tot el que he dit he d’afegir que és així, afortunadament, i que no vagi a més, però segurament ara, si agaféssim tots els pobles de Menorca, totes les cases de les urbanitzacions i les ajuntéssim omplirien únicament aquest 5 per cent de territori que diu la propaganda, com que és propaganda potser un poc més, però no massa. Sense voler, o no, li vaig canviar la percepció.

Tots sabem que el més important és construir el relat,    i per fer-ho és imprescindible tenir un bon altaveu, repetir constantment la mateixa canterella, fins que el personal la faci seva, sigui certa o no, i ara el relat és que estem massificats... amb un 5 per cent de territori construït i un 66 per cent de territori protegit.