En anteriors articles el Fòrum i Centre d’Estudis havíem advertit especialment de dues circumstàncies contràries al bon funcionament del prat de Son Bou i que la cosa es complicaria passant el temps si no s’hi posava remei.
La primera és l’aportació continuada des del torrent de Son Boter dels efluents de les depuradores des Migjorn Gran i de Torre-solí Nou i directament de la depuradora de Sant Jaume al prat. Aquests efluents si no es combinen amb prou arribada d’aigua natural de les pluges acaben fent més complicat l’equilibri de la zona humida, i açò és així des de molts anys enrere. A mesura que passen els estius cada vegada l’equilibri serà més difícil. Hi ha més aigua al prat, tot i que ha plogut poc. La vegetació de la part de davant Sant Jaume mostra un estat de reversió greu. Menys vegetació és menys filtratge i més nivell d’aigua.
La segona és la interrupció de la connexió natural del prat amb la mar pel lloc de la bassa del Malfraig (on hi ha els ànecs). Aquesta connexió se sol obrir de manera natural cada any, però no es tanca de manera natural llevat de quan hi ha aportacions grosses d’arena pels temporals. Qui la tanca reiteradament amb maquinària és la intervenció humana. Tot i que és una intervenció que dubtam que sigui autoritzada, perquè és aquest tancament el que té efectes poc satisfactoris dins el prat.
El tancament es produeix perquè suposadament l’efluent «molesta» els turistes que l’han de travessar per anar a la part de ponent de la platja, tot i que molts caminin per la vorera. I molesta els negocis perquè a vegades l’aigua del prat acaba aportant els nitrats de les depuradores que produeixen l’eutrofització del mar a costat i costat de la desembocadura. El color marró espanta els clients. Però les característiques de Son Bou fan que açò duri molt poc, i la regeneració és fàcil. És un intent pervers de falsejar la realitat, que ja comença a cobrar-se els seus tributs. Si la connexió hagués restat oberta l’hivern i la primavera, potser ara no hi hauria aquests problemes sobrevinguts i amb plena temporada.
Quanta menys alteració de l’equilibri natural menys moscards, menys rates i menys eutrofització a la mar. Però la cultura de l’aparença ja ho té açò. Són els efectes secundaris de prioritzar una bandera blava que enfrontar-se amb la veritat.
