«Feliços vosaltres quan us insultaran i us perseguiran i diran falsament tota mena de mal contra vosaltres per causa meva. Alegreu-vos i celebreu-ho perquè la vostra recompensa és gran en el cel.» (Mt 5, 11).
La persecució dels cristians, que era una crua realitat en els primers temps del cristianisme, segueix malauradament en plena vigència. El cardenal Jean-Louis Tauran, president del Pontifici Consell per al Diàleg Interreligiós, va indagar l'any 2013 sobre la persecució dels cristians i va concloure, en l'anomenat «llibre negre», que «el nombre de cristians perseguits en el món oscil·la entre els 100 i 150 milions. Aquesta xifra, està en continu augment, i fa del cristianisme la religió més perseguida del planeta»".
En citarem alguns exemples:
L'any 2009 Asia Bibi, una mare cristiana catòlica del Pakistan, treballava recollint fruita amb dues altres dones musulmanes. En una ocasió va anar al pou local per beure un poc d'aigua. Açò va fer que les seves companyes l'acusessin d'haver fet impura l'aigua per a la resta de treballadors degut a la seva condició de cristiana. L'any següent va ser condemnada a morir sota la llei de la blasfèmia. El 12 de desembre passat va fer el dia número 2000 de detenció.
La nit del 6 d'Agost d'enguany, Martín Baani, un seminarista de 24 anys de l'Iraq, va arriscar la seva vida en anar a l'església del seu poble, Karamlesh, per rescatar l'Eucaristia i evitar que fos profanada per l'Estat Islàmic, que es trobava a prop. Ara el jove està refugiat a Erbil i sol·licita ajuda per al seu seminari de Sant Pere, per tal de no haver d'emigrar a un altre país.
Shahbaz Gurmani és un advocat compromès en la defensa dels acusats per la llei de blasfèmia a Pakistan. Tammateix, aquesta labor li ha costat ser amenaçat pels yihadistes de l'Estat Islàmic, que s'han infiltrat en el país per iniciar una campanya contra aquests advocats defensors.
Tot i que el dret a la llibertat religiosa està inclosa en la declaració del drets humans de les Nacions Unides en el seu article 18, aquest dret és desafiat en dues terceres parts dels països del món, i els cristians afronten algun tipus d'assetjament en 133 estats segons l'informe escrit per a la Unió Europea a càrrec de Brian Grim, del Pew Forum on Religion & Public Life. D'entre els països de l'Àsia, el més perillós és Corea del Nord, on el règim polític prohibeix qualsevol pràctica i manifestació religiosa, i si un ciutadà és descobert en aquestes pràctiques és immediatament acusat i condemnat a pena de treballs forçats. A la Xina, el govern exigeix que els cristians mostrin en primer lloc lleialtat a l'estat.
A l'Àfrica tenim el cas de Nigèria on el grup terrorista islàmic Boko Haram ha matat més de 450 persones (la majoria d'elles cristianes) i ha segrestat filletes i dones cristianes per a convertir-les en esclaves sexuals.
Però com esmentàvem al principi, la persecució de cristians no és cosa d'ara, i ha estat sempre per pretextos de caire polític, pel fet que les víctimes eren la veu discordant dins un règim totalitari específic. Josep Miquel Bassuet escriu al diari de Girona (7-11-14): «Fa uns anys la persecució va ser a l'Amèrica Llatina, on l'arquebisbe Òscar Romero va ser assassinat pels paramilitars del Salvador. I també Ignacio Ellacuria i altres jesuïtes de la Universitat Centroamericana van sofrir el martiri, o mossèn Joan Alsina a Xile sota Pinochet. Avui la persecució és forta contra els cristians de l'Orient Mitjà».
Davant aquests fets, l'Occident calla, ningú protesta, tret de persones com Gabriel Nadaf, sacerdot de l'església Ortodoxa grega, J.M. Massuet o el mateix Sant Pare.
Gabriel Nadaf, diu «El que està succeint a Orient és un genocidi i està passant avui i ara. Cada cinc minuts, un cristià mor a l'Orient Mitjà i els líders mundials ho saben. Porto anys cridant açò mentre el món calla», explica amb una claredat sorprenent. «L'Orient Mitjà està buidant-se de cristians, i és justament allà on va néixer la seva fe», precisa.
Massuet, en l'article esmentat anteriorment diu: «i amb aquestes massacres, quina és la resposta del món occidental? Només el silenci? Som molts els qui ens sorprenem d'un món 'civilitzat' que calla davant d'aquests assassinats. On són les manifestacions de protesta? Per què no hi ha una denúncia davant d'aquests atemptats contra la vida i la llibertat d'expressió? Com s'ha dit, l'horror dels assassinats clama contra el silenci d'aquells que no fan res per evitar la mort dels justos».
I amb tot, «el món no ha estat creat per a ser un cementeri», deia el papa Joan XXIII, sinó per viure en la fraternitat, en la justícia, en la llibertat, en el respecte dels uns als altres! Només així s'aconseguirà la pau, perquè la violència mai no porta la pau.
Per a acabar, un gest de solidaritat: El governador de la província de Kirkuk (Irak) el kurd Necmettin Karim, va declarar dia 25 de desembre dia festiu com una manera d'expressar públicament la solidaritat de les institucions i de tota la societat kurda cap els cristians que des de fa mesos són perseguits pels extremistes de l'Estat Islàmic.
Preguem a Déu que s'aturi ja aquesta violència, doni coratge i capacitat de resistència a les seves víctimes, i sentit de justícia i poder d'actuació als qui en som testimonis i fins ara no hem fet res per a contribuir a la seva resolució.
