Ha començat el mundial de futbol... «Brasil 2014». Aquesta és la veritable història d'un mundial maleït.
El futbol, l'esport més popular del món, aquell que és capaç de deslligar les més variades passions i sentiments, precisament per aquests motius, no és només entreteniment, és una arma, que pot ser usada tant per a l'alliberament com per l'opressió. El futbol no és ni d'esquerra ni de dretes, no és ni socialista, ni socialdemòcrata ni capitalista, però, s'ha de dir, avui està absolutament monopolitzat pel capitalisme i la seva lògica mercantil.
Abans que soni el xiulet desenes de nens són assassinats, milers de pobladors són desplaçats i milions són reprimits per garantir l'espectacle i el negoci. I és que així com tota inversió estrangera exigeix un país amb governabilitat, tot Mundial de futbol exigeix, a més de la governabilitat, el maquillatge de tot allò que pugui ser desagradable per als il · lustres visitants que arribaran al país. I és que sempre és difícil vendre la imatge d'un país amb tantes desigualtats, pobresa i violència.
A través del BNDES, Banc Nacional de Desenvolupament Econòmic i Social, es van finançar les obres executades per empreses privades, les que intencionadament van retardar la feina per pressionar exigint pagaments extres, això va fer que el cost final de les obres hagi estat un 300% superior al pressupostat inicialment, uns 2.500 milions d'euros.
El capitalisme delictiu ja ha obtingut guanys amb l'explotació sexual de nens i nenes en els voltants de les grans obres i ja es preparen per deslligar la prostitució infantil i el tràfic de drogues amb l'arribada dels turistes, cosa que ja ha estat ressenyat per la premsa que sense cap tipus de respecte parlen de «les nenes putes del Mundial».
Prop de 11 mil milions de dòlars gastarà l'Estat brasiler en el mundial, mentre les multinacionals patrocinadors no pagaran ni un impost, diners del poble brasiler que podria ser usat en salut, habitatge, educació, transport i altres serveis socials.
El negoci del futbol mou anualment uns 500 milions de dòlars. El seu propietari, la Federació Internacional de Futbol Associat (FIFA), obté més de 200 milions de dòlars anuals només en utilitats, amb un patrimoni de més de mil milions de dòlars. A això hem de sumar-li les enormes guanys que obtenen les diverses multinacionals associades al negoci futboler i les seves figures, són xifres astronòmiques que superen el PIB de molts dels països més desenvolupats.
El futbol és un sentiment abans que tot, però també hagués de ser, i és la lluita que hem de donar, un dret per al poble i no el monopoli d'uns pocs.
