Des de l'inici de la transició democràtica, els ajuntaments han anat assumint la prestació de serveis com a resposta a la demanda ciutadana, especialment en l'àmbit dels social. Els municipis menorquins han donat també resposta a aquestes necessitats de la gent, amb serveis que han esdevingut modèlics, com per exemple el de les escoletes infantils. Uns serveis la subsistència dels quals, amb la nova llei de règim local, està en perill.
Fa uns dies coneixíem el resultats del compliment dels objectius de dèficit públic per al 2013. L'Estat se situa en el - 4.33 %, i les comunitats autònomes en el -1,54 % . I els ajuntaments ? aquests no tan sols no tenen dèficit sinó que han tingut un superàvit del 0,41 %. Davant aquestes dades, resulta paradoxal que el govern espanyol hagi modificat recentment la llei de règim local amb l'excusa de retallar aquest dèficit. Com s'explica que el nivell de l'administració amb millor situació financera hagi de ser precisament l'ase dels cops per arranjar els comptes públics? L'excusa, més que mai a la vista d'aquests resultats, no s'aguanta.
El 27 de desembre del 2013 es publicava la nova llei 27/2014, de racionalitat i sostenibilitat de l'administració local (LRSAL), que capgira completament el paper que fins ara tenien els ajuntaments. A diferència d'altres mesures els efectes de les quals es veuen de forma immediata (com ara les retallades en sanitat o la pujada dels impostos), aquesta llei tindrà unes conseqüències que veurem a mitjà o llarg termini, com es va posar en evidència en la taula rodona que va organitzar fa uns dies Ara Maó.
De la LRSAL, el que més transcendència mediàtica ha tingut han estat les mesures com ara els límits als sous dels polítics amb dedicació exclusiva, la limitació de nombres de càrrecs de confiança que es podran nomenar, etc. Però aquesta és la part anecdòtica que amaga les conseqüències més dures.
Quina és la motivació de la llei ? Es diu que introduir racionalitat a l'administració local, amb mesures que, afirmen, suposaran un estalvi de 8.000 milions d'euros, en compliment de les exigències del pla d'ajust imposat per la Unió Europea, un pla d'ajust que recau fonamentalment en les comunitats autònomes i els ajuntaments. La veritat que s'amaga sota aquest discurs de racionalitat i austeritat és un atac en tota regla a l'autonomia local, una passa més en el procés de recentralització, una estratègia impulsada pel govern Rajoy sota el lideratge ideològic de la FAES.
Com s'explica que, paral·lelament a limitar i retallar els ajuntaments es reforci el paper de les diputacions provincials (aquelles que fa uns mesos es volia fer desaparèixer !), uns òrgans anacrònics que, contràriament als municipis, no són d'elecció directa, unes institucions opaques on han pogut fer carrera personatges de l'estil de Carlos Fabra. També és cert que a les Balears (com a les Canàries), el paper de les diputacions el juguen els consells insulars, òrgans aquest sí d'elecció directa i sotmesos a un control democràtic més clar. El reforç de les diputacions és fonamentalment a costa dels ajuntaments de menys de 20.000 habitants, i amb l'excusa d'introduir-hi ordre i racionalitat, d'evitar duplicitats administratives, es perpetra un vertader atac a les competències de les corporacions locals, les institucions democràtiques més properes als ciutadans. És cert que s'haurien d'implantar sistemes per racionalitzar la gestió, com ara mancomunar o consorciar serveis que ara presten de forma individual els ajuntaments, però no és aquesta l'aposta del govern, segurament perquè les intencions són unes altres.
La llei contempla ara tres tipus de competències municipals, les pròpies, les delegades (del govern autonòmic o de l'Estat) i les anomenades «competències impròpies». Aquí hi anirien competències com ara les escoletes infantils, les escoles de música, l'atenció social, l'ajuda a domicili, etc, etc., competències que en definitiva responen a la demanda dels ciutadans i al fet que les altres administracions no han sabut o no han volgut donar resposta. En definitiva, la competència, i per tant la despesa, «impròpia», és despesa de suplència d'altres administracions. Uns serveis que s'estan prestant a la gent que, a partir d'ara, corren greu perill de desaparèixer. Què passarà amb les escoletes infantils si no reben el suport dels ajuntaments? Què passarà amb l'assistència social, amb l'atenció domiciliària, per exemple, o amb les residències geriàtriques ? És precisament la part més dèbil de la població la que pot rebre les conseqüències negatives de la nova llei. I sense oblidar altres camps on els ajuntaments tenien un paper actiu i dels quals a partir d'ara s'hauran d'abstenir, com el foment de l'ocupació, les polítiques de joventut, de defensa del consumidor, etc.
Segons informaven fa pocs dies els col·legis oficials de Treball Social d'Espanya i de Balears, a la nostra comunitat el 87% del finançament dels serveis socials l'assumeixen les entitats local. Com deien les presidentes d'aquests col·legis professionals, «la nova llei de règim local serà l'estocada dels serveis socials en un moment de màxima necessitat».
És cert que l'administració autonòmica pot delegar en els ajuntaments la prestació d'alguns d'aquests serveis, però sempre que aquesta delegació vengui dotada econòmicament. Agafem, però, l'exemple de les escoletes infantils, on Menorca té un nivell de prestació molt per damunt de Mallorca, d'Eivissa i Formentera (gràcies a l'esforç de famílies i ajuntaments, fonamentalment): algú es pot creure que el Govern Balear delegarà aquesta competència als ajuntaments, tenint en compte que ho hauria de fer en les mateixes condicions per a tots els municipis de Balears ? Amb les greus dificultats financeres en què està immersa la institució autonòmica açò és, senzillament, somiar truites.
Certament que hi ha molts de fronts oberts, en educació, en medi ambient, en el dret de les dones, en l'àmbit laboral. Però la nova llei de règim local és potser una de les mesures més dures adoptades pel govern del Partit Popular que amb menys oposició s'ha obert pas, precisament perquè els seus efectes no els veiem ara, sinó que els patirem paulatinament en el temps. Una mesura que ha merescut el silenci dòcil de les institucions menorquines, com l'Ajuntament de Maó.
