La casa del carrer del Portal d'Artrutx 7 ens mostra una façana amb dos boínders, de composició formal atractiva, situats simètricament respecte de la porta d'entrada, que té un balcó bé damunt, a l'estil de les portes dels palaus antics de Ciutadella. A més, en el moment de la seva construcció, devia ser una de les cases amb l’enfront més ample donant al carrer. També conserva les finestres dels porxos amb arc conopial, unes petites finestres amb un llinda que té una punta cap amunt, que hi havia als palaus antics de Ciutadella i als porxos d'algunes cases del centre més antic de Maó.
L'actual propietària de la part central de l'antiga casa, Montserrat Pons, alaiorenca, encara que fa molts d'anys que viu a Ciutadella, ens convida a visitar-ne l’interior, i el grup que hem format entre alguns arquitectes de Ciutadella i d'altres de Maó, amb els respectius acompanyants, accedim a l'espaiosa entrada, coberta amb una volta de creueria ben plana, i l'escala al fons, molt ben il·luminada per un cimbori espectacular que la corona ben amunt. La propietària recorda el passat del vell casat quan ella hi va arribar, encara que el seu marit la va comprar els anys setanta del segle XX i, per tant, no tenen informació del promotor de la reforma, que es devia fer a principi del segle XX, quan, sembla ser, l'arquitecte Femenias la va reformar, actualitzant l'enfront i realitzant algunes modificacions interiors. Així i tot, pens que devia ser més una actuació decorativa, tant a dins com al defora, ja que molts dels elements que podem observar podrien ser del segle XIX. Però tot això són suposicions, ja que tampoc, en aquest cas, hem pogut trobar cap document o plànol que ens aportés dades o notícies de la reforma de l'antic palau de la família Trèmol.
Plànol façana casa Mercadal. Abril 1928. AMC.
La casa manté una distribució una mica laberíntica, amb espais de pas que porten a diferents dormitoris i una gran terrassa darrere. Però l'eliminació del pati posterior, que va ser ocupat per l'ampliació d'un súper, i que segons totes les informacions era d'una bellesa especial, ha deixat la part íntima dels jardins interiors en una zona desfavorida. Alguns paviments originals, així com la cuina, la gran sala i els sostres molt alts i amb diferents nivells, que se singularitzen als porxos, hi donen un caràcter elegant, resta del que devia ser quan va ser concebuda en origen.
Malgrat que el gruix de la investigació sobre els projectes redactats per l'arquitecte Femenias es va centrar en la ciutat de Maó, com que era l'únic professional estable a Menorca els primers anys del segle XX va haver de realitzar alguns projectes a altres pobles de l'Illa. En el darrer article vam poder constatar algunes de les seves intervencions a Alaior, i avui podem comentar alguns edificis de Ciutadella on la seva intervenció es pot considerar creïble, amb certes reticències, tant per la semblança estètica de les façanes que es conserven, com per les informacions orals transmeses. Així i tot, només de ca n’Olives, bé devora la Catedral, hem trobat alguns plànols on apareix la firma de l'arquitecte Femenias, encara que amb la de l'aparellador Bartomeu Hernández Mora just al costat, el qual abans de la Guerra Civil vivia a Ciutadella i dirigia les obres seves i les de l'arquitecte a la ciutat de ponent. No seria gens desassenyat pensar que l'autor fos Bartomeu Hernández Mora i que Femenias signés el vistiplau.
Detall del cimbori de la casa del carrer d’Artrutx.
El petit grup d'arquitectes i acompanyants entram al palau, on Gonzalo de Olives ens rep i ens fa una petita explicació de l'edifici. Després, podem passejar per la immensitat dels espais d'aquest gran casat, on l'escala i l'espai d'escala deuen ser els més grans d'entre tots els casats i palaus de Menorca.
Perquè l'escala imperial assumeix una amplada considerable, a part de tenir en el segon pis un passadís a tot el seu voltant, que crea una sensació espacial de gran atractiu visual i una visió espectacular del conjunt.
La sala noble, que també anomenen «sala des be», està encaixada en el cap de cantó que dona al carrer de Josep Maria Quadrado, amb unes bones vistes sobre l'espai exterior i aprofitant el boínder, que sembla construït en la reforma de Bartomeu Hernández Mora i Femenias de l'any 1934. Hem de dir que els plànols trobats a l'arxiu municipal són les façanes del palau als tres carrers als quals dona. Ni l'estil dels adornaments de façana, ni els acabaments i detalls, ni la cal·ligrafia dels plànols semblen ser, com ja hem dit, de Femenias. Sembla més que l'arquitecte posi el seu vistiplau en uns plànols no realitzats per ell, per tal de complir amb les determinacions administratives del moment, en un treball realitzat bé per l'aparellador, bé per algú altre.
El 4 d'abril del 1928, Agustí Mercadal Ribot presenta una instància a l'Ajuntament de Ciutadella per sol·licitar permís per construir una casa nova al cap de cantó de la plaça Colón (avui plaça dels Pins) amb el passeig de Sant Nicolau. En la documentació annexa a la instancia hi ha els plànols vegetals de les façanes sense firmar; però, en visitar la casa, l'actual propietària i hereva del promotor ens va dir que el projecte l'havia redactat l'arquitecte Femenias i el constructor havia estat el mestre de cases Joan Gomila Saura d'Alaior, segons les informacions orals que sempre havia escoltat a casa seva. El que sí que sabem és que l'any 1930 ja estava construïda i que el 1931 li van donar el premi de la Cambra de la Propietat Urbana, com mostra la placa existent a la façana.
En aquestes feines amb mestres de cases de renom, sempre queda la incògnita de fins on va arribar la implicació de l’arquitecte en la concepció del disseny de la façana i dels seus detalls i quina va ser la intervenció del mestre de cases, ja que els plànols de les façanes solen portar la signatura de l'arquitecte, que els dona cobertura legal, pero l'execució la fa el mestre d’obres. En aquest cas, el constructor podria ser l’actor definidor dels detalls de l'enfront, sota les directrius de Femenias, qui devia definir l’aspecte i la composició general de l'enfront executat l'any 1928, la qual cosa es veuria reforçada pel tipus de delineació del plànol estudiat, que podria estar dibuixat pel mestre de cases.
Aquestes cases grans, dissenyades per Femenias, que pertanyen a professionals liberals o promotors importants del segle passat, volen posar al dia les característiques de les cases nobles del set-cents i vuit-cents de Ciutadella i d’alguna de Maó, que se centraven en l’espai d’escala, l’entrada i les sales nobles, sempre al primer pis, com a elements definidors del seu estil. Eren espais ben pensats per impressionar els visitants i fer evident el poder adquisitiu o la riquesa dels que hi vivien.
A la distribució interior de la casa Mercadal, Femenias tria l’opció de mostrar una visual des de l’entrada, que travessa la casa, amb portes vidrieres intermèdies, fins al pati situat al fons de les estances de la planta baixa. Crea així un recorregut lluminós i atractiu, molt més interessant que els espais foscos d'algunes cases antigues. L’escala ocupa una zona lateral al centre de la fondària construïda, amb la claraboia que il·lumina tot l’espai central com a substitut del cimbori de les cases més antigues.
