Foto: Gemma Andreu

TW
0

Un dia d’hivern relativament plàcid. Una mica de sol. No massa. No pluja. Vent, poc. L’activitat frenètica del vespre anterior fa pensar que la diürna, al matí següent, serà reduïda. Per tant, la contaminació humana al voltant s’espera poca, en qualsevol cas, tranquil·la. I més un festiu en què alguns encara han d’afrontar un dinar addicional amb la família.

Roba còmoda. Amb prou capes, suficients per llevar i posar en funció del termòmetre. Avituallament frugal. El mòbil al costat, desatès. L’espai escollit és una platja polida en temporada baixíssima. La companyia seleccionada és un llibre, la literatura, aquesta torre de salvament permanent, oberta 24 hores al dia, 365 dies l’any. No com altres, que ara són buides. Me podran explicar, si volen, plans de rescat de l’estrès diari igual de bons. Però millors, no crec.