Tonis, joans, ases i ben ases

Des de jovenet he sentit a dir que «tonis, joans i ases, n’hi ha a totes ses cases», adaptació al context menorquí, o viceversa, de l’expressió catalana «joans, joseps i ases, n’hi ha a totes les cases». Significa que hi ha molt ase per tot allà on un passa, o almanco açò ens sembla. Un sentit similar té la frase feta «si els idiotes volessin, no veuríem el sol». L’explicació científica d’aquesta sensació de proliferació de persones amb capacitats limitades és que ningú ens fa les coses com noltros voldríem. Veiem ases on simplement hi ha gent que pensa diferent que noltros, i que segurament pensa que els ases som noltros. Els únics ases sense discussió, objectivament ases, són els mamífers perissodàctils que habiten a tanques del meravellós camp de Menorca. Aquests són ases, però no necessàriament ben ases. Açò ja són paraules majors.