"Dins el mirall. Francesc Florit Nin"

La poesia i l'estètica són consubstancials a l'art, són la porta que ens dona pas a l'inefable, a la comprensió de la realitat no tangible. Vivim temps, però, d'una gran pluralitat, en què una part de l'art contemporani està més interessat en el món de les idees, els conceptes, la política, la sociologia o tan sols la ocurrència, i deixa poesia i estètica arraconades.

Francesc Florit Nin es troba entre els artistes que sempre han cregut que ètica i estètica no es poden deslligar. Impertorbable, l'autor segueix fidel a ell mateix i el seu treball és el d'un explorador que continua cercant i aprofundint per arribar cada cop més endins. La seva plàstica està molt allunyada de l'esteticisme i l'estridència del color, elements que defineixen un concepte de bellesa molt estès avui. La seva, en canvi, és una plàstica construïda des de l'atzar, l'evocació, la poesia i l'expressivitat de la matèria. Presenta en aquest sentit certes similituds amb l'obra de Joan Fontcuberta, obra que podem veure, també fins al maig, a Ca n'Oliver. A l'exposició d'El Roser aquesta estètica del sublim, sentiment que neix del que és corprenedor, fràgil i inabastable, es manifesta amb tota l'esplendor. L'aparent homogeneïtat de les obres exposades ens engana. Entrar en aquesta exposició és entrar en un univers de matisos que s'adiuen plenament amb el motiu de l'exposició, la condició humana i la seva dignitat.

Però aquesta exposició no és tan sols un cant a la condició humana en aquests temps d'incertesa i fragilitat, és també una reivindicació del nostre lligam amb la terra, amb la natura i els elements, amb aquella vida no humana que alhora ens dona vida. El cap humà i el cervell constitueixen el tema central de l'obra del pintor. Caps sovint sense rostre o caps amb rostres anònims que, fugint de la individualització, posen de manifest com som d'iguals tots els humans. Tots els caps que ens envolten en visitar l'exposició som també nosaltres, aquesta part de nosaltres contemplativa i silenciosa que ens connecta amb els orígens.

Un tret definitori de l'obra de Florit Nin és el format quadrat dels suports. En aquest desig per cercar la completesa de la ment i de l'ésser, el cercle, l'esfera i la circularitat dels caps s'inscriuen en un quadrat. Les seves fustes, teles i papers quadrats de mides diverses contenen sempre un sol cap o cervell que omple l'espai, com ho ha fet sovint la pintura i especialment la fotografia de retrats. L'estabilitat del quadrat afavoreix la reflexió i una contemplació més pausada i intimista.

L'exposició presenta una gran part del treball fet des de l'any 2014 i s'agrupa en sèries. Treballar en sèries permet a l'autor cercar matisos i crear una simfonia de traços, pinzellades i taques que, a tall de narració, ens endinsen en les distintes aproximacions que Florit Nin fa de cada tema. El recorregut comença amb Finis mentis, un conjunt d'obres nascudes des de les tenebres del pensament. La representació, amb una volguda indefinició, ens confronta amb la matèria amorfa de caps que ens giren l'esquena o que, vistos des de dalt, fan palès l'encara procés d'humanització al qual es refereix Eudald Carbonell a la citació que obre l'exposició. Ja al final del recorregut arriba la coronació de l'ésser i a Memento Mori grans caps plens de poètica estan coronats per mandales de flors i amb ells hi ha un cant a la vida i al nostre lligam amb la mare terra. El mateix succeeix amb les obres de gran format que envolten l'espai central de l'església i que conformen el sentit de tota l'obra de Francesc Florit Nin. I enmig de l'espai, les seves dues grans passions, poesia i pintura, en forma de vuit llibres d'artista fent de pal de paller.

L'exposició ha estat possible gràcies a la col·laboració de l'Ajuntament de Ciutadella i de Jardí de Ses Bruixes Collection. Amb motiu de l'exposició s'ha editat un fanzín en el qual participen Josep Maria Quintana, Pau Faner, Joan F. López Casasnovas, Antoni Torres Martorell, Anna Bagur, Maria Camps, Maite Salord, Miquel Maria Ballester, Mari Genestar, Pere Gomila, així com jo mateix, amb textos que ens permeten una major aproximació a l'obra d'aquest artista que ja ha transcendit l'àmbit local per acostar-se a la universalitat.