El col·leccionisme té i ha tingut un paper clau en la preservació de la cultura, la història i la identitat d'un poble. El col·leccionista és, en aquest sentit, un agent cultural de primer ordre i la diversitat de tipologies del col·leccionisme posa de manifest que la cultura, com diu Marina Garcés, és tot allò que fan els humans, un fenomen determinant de l'antropogènesi. Col·leccionar joguines, art, arqueologia, ceràmica, armes, miniatures, xapes de cava, bolígrafs, objectes de disseny, llibres antics, mobiliari, etc., és una pràctica cultural que, tot i sostraure temporalment els objectes de la vida pública, n'assegura la perdurabilitat. En alguns casos el col·leccionisme pren unes derives difícilment imaginables, com és el cas d'un creixent interès per col·leccionar sneakers, una afició a cavall entre l'objecte de disseny i la memorabilia (col·leccionar objectes relacionats amb una persona o esdeveniment). En una subhasta recent s'acaben de pagar 560.000 dòlars per unes Air Jordan signades pel mateix Michael Jordan. Aquest fenomen, pel qual un producte d'una subcultura urbana és elevat a objecte de culte, no és nou, però sí que ho és el valor econòmic que s'hi arriba a atribuir.
Ara fa vuit dies es va inaugurar al centre d'art Ca n'Oliver de Maó l'exposició "Col·lecció Jero Taltavull. De casa al museu". Organitzada per l'Ajuntament de Maó, la mostra presenta en públic per primera vegada la col·lecció que Jerònima Taltavull llegà a la institució el gener de 2019. Aquesta donació presenta, per la seva qualitat, diversitat i quantitat, certes similituds amb la que en el seu moment feren els descendents de Joan Vives Llull al Museu de Menorca o la que feren els de Francesc Hernández Sanz i Francesc Hernández Mora a l'Ajuntament de Maó. La darrera es troba precisament a Ca n'Oliver i quan, un cop finalitzada l'exposició temporal, la col·lecció Jero Taltavull passi a formar part de les sales permanents el centre esdevindrà un museu de col·leccions en el qual unes i altres esdevindran una abundant font de coneixement i gaudi.
Les col·leccions van pertànyer a persones d'orígens socials i culturals diferents. Els Francesc pare i fill eren persones il·lustrades, com també ho fou Vives Llull, a més a més de pintor. Jero Taltavull fou en canvi empresària del sector làctic, representant exclusiva a les Balears del quall de la casa Chr. Hansen's Laboratorium, el líquid emprat per quallar la llet i fer formatge. Tots però construïren unes col·leccions obertes a distintes manifestacions culturals, on no faltaren les arts decoratives, l'arqueologia, l'art i l'etnologia, amb la qual cosa participen del convenciment que cultura és el que ens fa humans, com dèiem al principi.
La visita a l'exposició "Col·lecció Jero Taltavull. De casa al museu" evidencia les influències que sempre hi ha hagut entre l'anomenada alta i baixa cultura, una distinció que fins al segle xiv era inexistent. S'establí a partir de llavors i la burgesia del segle xix la reforçà, tot i que a partir de mitjan segle xx ha anat desapareixent amb la mercantilització. A l'article "Art i cultura popular", publicat en aquest diari el 9 de març de 2016, ja vàrem deixar palesa aquesta mútua influència. Dels diferents àmbits que formen l'exposició és possiblement la secció dedicada a la pintura sobre vidre on s'observa més clarament aquesta mescla, en la qual temàtiques mitològiques i altres gèneres pictòrics són executats per amateurs i destinats a un públic no exclusivament burgès. En una pròxima entrega ens endinsarem en aquest i altres àmbits de l'exposició fent especial esment a les col·leccions de vidre, ceràmica, pintura i arqueologia.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.