El Far West

I, així i tot, la cultura i la societat illenca continuen ben vives. Les han deixades com si fossin un petit de l'Àfrica, que ha d'aprendre a jugar a futbol sense camp ni pilota, només pigant cops a un pot o una pedra. Per açò té encara més mèrit que hi hagi col·lectius de malalts, companyies de teatre i grups de música que tornin a posar l'altra galta després de rebre la primera bufetada i segueixin endavant, amb tota la il·lusió del món. Que hi hagi associacions veïnals que es mobilitzin més que la mateixa administració per evitar que les urbanitzacions quedin sense repartiment postal. I que associacions de comerciants s'inventin teatres de butxaca a les cases i mantenguin viva la flama sense cap edifici cultural on actuar.

Ciutadella serà avui el Far West, sí, i alguns funcionaris es posaran de valent en el paper, amb bon humor i paciència, perquè no hi faltin cowbois, ni cowgirls, ni senyores amb cancans, ni indis amb ploma; però no aconseguirà fer baratar la cara insatisfeta de pomes agres dels seus ciutadans fins que no sigui capaç de donar-los un escenari real, un teatre en condicions en què hi puguin interpretar actors de ver, i no sigui necessari fer trampa...