Dones, muses i deesses a Roma

Les representacions femenines, tant els retrats com les exaltacions mitològiques, ocupaven un lloc destacat en les cases romanes. Només en aquest indret la dona disposava de cert poder. Bustos en marbre i petits retrats de terracota van deixar constància d'aquest fet, i al mateix temps ens permeten conèixer, per exemple, les modes dels pentinats que imposaven les emperadrius. Ones, rínxols i trenes van ser esculpits delicadament amb el trepà. Les vil·les romanes també estaven poblades de muses, inspiradores de les arts i el pensament; les Venus, imatge de la bellesa i la seducció; Minerva i Diana, defensores de la virtut i la virginitat; així com gorgònies i sirenes. Eren temps en què l'escultura de la Grècia clàssica era importada amb tant d'èxit que els comerciants de Roma van impulsar un mercat de còpies molt exitós. Segons ens diu la història, això no va quedar aquí i van arribar fins i tot a encarregar rèpliques per vendre-les com a gregues, vet aquí el naixement de la falsificació d'art. Praxíteles va ser l'escultor grec més conegut i qui va establir els cànons que han marcat bona part de la història de l'escultura, especialment la corba praxitel·liana, la forma d'essa (S) que s'observa en moltes Venus.

En la vida pública la dona només va jugar un cert paper a partir de l'emperador August, cap a l'any 38 d.C. Li estava permès, per exemple, administrar la seva fortuna i ocupar-se de cerimònies religioses. En aquesta exposició diferents representacions de les tres Gràcies (Aglae, Eufrosine i Talia) il·lustren aquesta evolució. Una d'elles és una escultura de marbre de dimensions naturals. La seva nuesa, mai vista fins llavors, invocava la bellesa i l'harmonia física i espiritual. Eren protectores de les arts i es diu que van teixir el vel de l'harmonia. Habitaven l'Olimp en companyia de les muses i formaven part de la cort d'Apol·lo. Tanta gràcia i bellesa han inspirat molts pintors, des de Botticelli, Rafael o Rubens fins a Matisse en una de les representacions més paradigmàtiques de la bellesa juntament amb Venus. També a Menorca les muses hi són presents. El 2001, Matias Quetglas va modelar també Talia, musa de la comèdia, davant del Teatre Principal.

L'exposició continua amb un tercer apartat anomenat «Seducción», on es tracta la seducció femenina, ja sigui espiritual (les muses) o física (Venus). D'aquesta última existeixen diferents representacions però és la venus Anadiòmene (nom que els grecs donaven a Afrodita, la venus que surt de les aigües), la més coneguda. La seva imatge va ser sovint reproduïda en els objectes d'ús personal de les dones romanes i sempre estava present en forma de figura de terracota en la dot.

L'exposició acaba amb «Excesos», dones reals o figurades que van ser transgressores. És el cas de Minerva, protectora de les arts i els artesans i també guerrera, i Diana, caçadora i protectora de la puresa, habitant dels boscos. Evitaven qualsevol relació física amb els homes, fins i tot els esclavitzaven, com és el cas de les amazones. També hi són presents Medea la infanticida, Medusa la gorgònia i Hermafrodita, l'home-dona.

Quan sortim del recinte no podem fer altra cosa que sorprendre'ns de la nul·la consideració que la societat d'aquella època atorgava a la dona (jurídicament era igual que un nen), mentre l'Olimp dels déus estava farcit de deesses que, aquestes sí, jugaven un paper determinant en la vida dels romans.

Les tres Gràcies. s. I-II d.C. Roma. Marbre. Col·lecció Borghese