Na Juanita ‘Xiu’, una donassa d’Alaior

Juanita Barber Seguí va néixer el 1939 a l’estància de Rafal, a la carretera de Cala en Porter, molt a prop d’Alaior, essent la tercera de set germans i germanes: Maria, Llorenç, Juanita, Toni, Catalina, Pedro i Bernat. De petita no va anar a escola, sinó que va aprendre a llegir, escriure i fer comptes amb una senyora maonesa, que havia estat monja, a Alcaidús de Baix, on tambe hi anaven altres fillets i filletes dels voltants.

Na Juanita es va casar quan tenia 24 anys i tres anys després va néixer el primer fill, en Quique, als 30 va tenir en Toni i als 37 va néixer la petita, na Gemma.

Durant onze anys, na Juanita va fer feina a la secció de roba de la Cooperativa San Crispín, que tenia el seu local al carrer de Santa Rita.

Can Xiu

L’any 1974, quan ella en tenia 35, va tenir l’oportunitat de fer realitat la il·lusió de tenir una botiga de queviures i va agafar la botiga de na Guida d’en Xiu, que estava situada al carrer Menor nombre 6. En aquells anys, el poder adquisitiu era molt més baix, la gent comprava en quantitats petites, quasi comprant les necessitats de cada dia, es mesurava l’oli, la llet, el sucre, la farina i l’arròs, entre altres. A més, era freqüent demanar els productes amb unes unitats de pes que ja han passat a la història: tres unces (100 grams), mitja lliure (200 grams), o una lliura (400 grams) i tot s’embolicava amb paper d’estrassa o es servia en bosses de paper. Després, a poc a poc, es va anar modernitzant i van començar a rebre els articles empaquetats i també els congelats. El negoci va anar prosperant i quinze anys després d’haver agafat la botiga de can Xiu va comprar la casa de davant, que en aquell moment era una delegació d’Helados La Menorquina i que també va convertir en una botiga.

Pensant en els seus fills, na Juanita va obrir una botiga de roba, després va comprar el local que regentava en Mevis Toribio, que es va dedicar a merceria, i més endavant la pastisseria d’en Pedro que va continuar emprant com a obrador de les pastes. L’any 2000, na Juanita es va jubilar deixant una empremta de dona feinera i emprenedora, a més de persona sociable i sobretot molt estimada pels alaiorencs.