Cinc punts de Menorca s'encenen pels drets humans dels migrants

En aquesta ocasió, l’acte s’ha celebrat en punts urbans i no en talaiots com era habitual, amb l’objectiu de facilitar més el seguiment per part del públic. Així, al migdia s’han encès les bengales pels drets humans a dalt s’Ermita, de Ferreries, i al Castell de Sant Antoni, de Fornells, i al capvespre s’ha fet al Castell de Sant Nicolau, de Ciutadella, al Pont de Sant Roc, de Maó, i al Convent de Sant Diego, d’Alaior.

L'encesa des de dalt de s'Ermita de Ferreries

Manifest

En cada localització s’ha fet lectura d’un manifest unitari, elaborat per Amnistia Internacional, que començava recordant el sentit d’aquest esdeveniment, per «donar veu i llum a totes les persones que posen en risc les seves vides, fugint de la pobresa, les guerres, la persecució i la injustícia».

Noticias relacionadas

El Consell de Menorca se desmarca este año del encendido de talayots por los derechos humanos

Aquestes migracions han deixat, segons l’Organització Mundial de les Migracions, més de 3.523 persones mortes o desaparegudes durant 2024, «milers de persones han sofert la violació dels drets humans més bàsics en el seu intent d’arribar a l’altra costa». Persones que, expressava el manifest, «són privades dels seus drets inalienables consagrats en la Declaració Universal de Drets Humans i la legislació internacional que la desenvolupa». Uns drets, especificava, «que tots tenim pel simple fet de néixer: el dret a circular lliurement, el dret a sortir de qualsevol país, fins i tot del propi, el dret a cercar asil i el dret a obtenir protecció en cas de fugir de la persecució i de les vulneracions dels drets humans».

Especialment greus són els perills que «amaga» cada ruta migratòria per als infants que viatgen sense acompanyant, als quals «els governs han d’assegurar-ne la protecció efectiva, vetllar perquè no s’apliqui el principi de no devolució i que es tingui en compte el seu interès superior».

Igualment greu és la situació que pateixen les dones. «S’estima que més d’un 50 per cent ha patit violència sexual durant el viatge». Unes «violacions de drets humans bàsics que s’ha vist incrementada pels discursos que intenten dividir la ciutadania, apel·lant a la por, al prejudici i a l’odi», uns «discursos que no són innocents, sinó que pretenen atacar certs grups de persones i culpabilitzar-los dels problemes socials, per distreure l’atenció de les seves vertaderes causes i, per tant, de les vertaderes solucions».

Aquest clam pels drets humans, apel·lant al paper de cadascun, individualment, per conviure amb pau i dignitat, s’ha fet visible amb «la llum de la flama», com «a símbol d’esperança per a tota la humanitat», per mantenir la societat «dempeus i amb força per lluitar pel cessament de les violacions dels drets humans arreu del món; depèn de nosaltres mantenir-la encesa».