Dotze artistes mostren les seves creacions a partir de la llana

Des del passat dimecres 18 i fins al 5 de novembre, un total de dotze artesans i artesanes mantindran exposades les seves creacions realitzades a partir de llana d’ovella de raça autòctona menorquina a l’espai des Mercadal. El visitant pot apreciar les diverses tècniques utilitzades per donar forma a aquest material, molt diferents entre tots i totes les artistes, que es van sotmetre a una formació per conèixer com efectuar el tractament de la llana extreta de les finques Torretrencadeta i Son Àngel.

Solucions creatives

Segons indica Leader Menorca, a l’Illa es produeixen 40.000 kilograms de llana cada any. No obstant això, des del 2019 aquesta no té la sortida tradicional que sempre havia tingut al mercat a causa de la falta de compradors a la Península. L’alt cost que suposa el seu transport motiva la cerca de noves oportunitats sostenibles per a la llana crua o en brut, com pot ser la via artesana.

«N’hi ha alguns que l’han enfilada amb un fus, que és una llenyeta... una autèntica feinada. Uns han enfeltrat la llana, altres han creat unes làmpades...    Han sortit coses molt interessants», explica la tècnica de Leader Menorca, Montse Bau. La directora del Centre Artesanal de Menorca, Muriel Parra, també fa referència a les tècniques: «Clara Vila ha fet una ceràmica i ha incorporat la llana. Per la seva part, Judit Tur, que és una restauradora de paper, ha introduït la llana amb una tècnica concreta». De fet, Montse Bau creu que la idea de Tur pot arribar a ser «un tema interessant i molt viable en el món de la restauració». «Cadascun dels artistes ha aprofitat la llana a la seva manera i ha experimentat amb la seva tècnica», afegeix Parra.

Històricament apreciada

Al segle XVII, la llana menorquina era «una de les més valuoses i apreciades a tota Europa», tal com indica la directora del centre. Només era superada per la llana dels merinos britànics, però el pas del temps ha anat canviant la situació de manera dràstica. El procés de manufacturació del material que s’extreu de l’animal és complicat i la llana insular, en ser més basta i gruixada, no és competitiva a un mercat totalment col·lapsat. «Les empreses i safaretjos tradicionals d’utilització de llana estan tancant a Espanya i la resta d’Europa», emfatitza Bau.

Per això, s’està donant un nou ús a la llana crua sobrant de les finques menorquines. A més de les creacions artístiques, els pagesos de nou finques, entre elles les ja mencionades Torretrencadeta i Son Àngel, o també Talatí de Dalt, Torre Ram, Torre Vella i Llumena d’en Sebastià, han estat participant durant el darrer any en tallers de compostatge a partir de llana sobrant, els quals han obtingut «uns resultats molt bons».