Eustaquio Martínez: «Crec que fer voluntariat és quelcom que devem a la gent, a la societat»
Aquest dijous, a les 21 h, al Pla de l’Església, sentirem les vivències i anècdotes dels seus 50 anys d’acció social i humanitària de Creu Roja al municipi
Eustaquio Martínez, president de Creu Roja de Ferreries.
Eustaquio Martínez és el president de Creu Roja de Ferreries des de fa poc més d’un any, després de ser-ne vicepresident i substituint en el càrrec a David Alzina. Dur 25 anys com a voluntari d’aquesta entitat, on va entrar amb Antoni Riudavets Salom de president i com a xòfer d’ambulàncies, en Socors i Emergències, un servei avui ja centralitzat a Creu Roja en l’àmbit insular. L’activitat estava relacionada amb la seva feina, de la qual està recentment jubilat, com a conductor d’autobusos de línia regular i format en mecànica. Ell menava ambulàncies amb el seu carnet professional. Si bé açò ha canviat. Des de 2013, per a fer-ho, has de ser tècnic en transport sanitari.
La possibilitat del pregó de Sant Bartomeu és un reconeixement a la tasca que ha fet durant 50 anys Creu Roja de Ferreries, avui, amb un comitè local format per aquests altres membres: Pere Arguimbau, Antònia Expósito, Eulàlia Carreras, Joan Bosco Febrer i Andreu Anglada. La tècnica referent d’oficina és la educadora social Irma Torres, acompanyada en les tasques administratives per Vianney Bustamante.
Els primers joves voluntaris de l’entitat.
Les vivències i les anècdotes més emotives de labor social i humanitària altruista de l’agrupació al poble de Ferreries des de 1974 les reserven per a aquest pregó, que podrem escoltar avui dijous al Pla de l’Església a les 21 h.
Quins noms destaquen en els orígens de Creu Roja a Ferreries?
-Una peça clau, per dir-ho d’alguna manera, va ser Antoni Marquès, de Son Arro. Els voluntaris de Ciutadella Ernest Sancho o Apol·lònia Benejam van fer les primeres formacions de primers auxilis a gent de Ferreries. N’Antoni Marquès ja s’hi va implicar molt, i podem dir que aquí trobam la primera llavor.
Ja tenia local l’any 1974?
-El primer va ser al carrer Sant Bartomeu. Creu Roja Ferreries ha tingut diferents locals de cessió municipal a Ferreries, fins a arribar a aquesta seu del carrer Jaume Mascaró, on hi som des de 2018.
Quants voluntaris conformen l’entitat al poble?
-Unes 80 persones, que fan una activitat, avui, més de caràcter social.
Quina és aquesta activitat?
-Aportam voluntaris als serveis centralitzats de Socors i Emergències, amb actuacions, entre altres, a les festes, com Sant Bartomeu. I pel que fa a la labor social, destaca el reforç escolar des del nostre local, dos cops per setmana, a fillets de famílies que no poden pagar classes de repàs. També repartim el dinar del geriàtric municipal a persones que, sense ser usuàries d’aquest o del centre del dia, necessiten aquest servei. A Ferreries repartim el dinar a unes 22 persones.
També hi ha les tasques de trasllats.
Anam a cercar als usuaris del centre de dia; els duim al matí i els tornam a casa al capvespre. Actualment, disposam de dos cotxes adaptats per a fer aquest servei.
Creu Roja Ferreries s’ha beneficiat de l’esperit d’ajut social del qual té fama la població?
-Sí, i sense cap dubte: Ferreries és un poble molt solidari, i sense el concurs de la gent d’aquí no existiríem. El volum de voluntaris pel nombre de població que té és molt alt.
Membres de l’Agrupació Local de Creu Roja Ferreries.
Com han canviat les necessitats socials al llarg del temps?
-Han canviat les necessitats, però és important destacar també que abans la gent que ho necessitava no acostumava a demanar ajut.
Amb la pandèmia hi va haver un increment destacat?
-Vàrem tenir un augment de demanada d’activitats i d’ajuts en aliments. Abans, donàvem productes alimentaris a través de l’organisme internacional FEAD, que les persones anaven a cercar al nostre local. Açò ha canviat, afortunadament. Ara, es proporcionen targetes moneder per a aliments i articles de primera necessitat amb la col·laboració de la cadena de supermercats Eroski. Crec que és molt millor fer-ho així, donat que no repercuteix en la dignitat de la persona que en algun moment de la seva vida es pot veure en aquesta situació de vulnerabilitat.
Permet també que aquestes persones puguin triar quins aliments?
-Exacte; si necessiten llenties, compraran llenties, però si el que necessiten són cigrons, compraran cigrons, per explicar-ho d’alguna manera. Actualment, són 15 famílies, que venen avaluades de Serveis Socials, les que se’n beneficien d’aquestes targetes moneder. Amb la pandèmia, van arribar a ser 60 famílies necessitades d’aquest ajut a Ferreries. La mitja és d’entre 15 i 25. Ara, el nombre és més baix perquè esteim en plena temporada de feina d’estiu.
Quines activitats més es fan des d’aquest local?
-Excursions per a gent gran, tallers d’activitat cognitiva i gimnàstica adaptada a persones majors, que ha arribat a tenir més de 40 persones assistents.
Ajut en la gestió de tràmits i gestions, com cites mèdiques, etc., per a persones majors o amb discapacitat. O recomanacions, entre altres, per a l’estalvi energètic. També tenim un servei d’acompanyament telefònic, que permet fer un seguiment de persones en situacions de vulnerabilitat. Des d’aquest local també es fa la cessió de caminadors, crosses i cadires de rodes, a més de llits articulats i grues per a la mobilitat de persones malaltes o persones grans dins el domicili.
La soledat a Ferreries és un problema, o no es veu tant aquí?
-Aquí no hi ha tant aquest problema de soledat que veim a altres llocs, gràcies al teixit familiar i social que encara hi ha al poble. La gent està acompanyada, en general.
Al poble, també teniu implicació mediambiental.
-Creu Roja Ferreries dur a terme algunes accions de voluntariat relacionades amb recollida de residus i conservació de trams com el Camí Reial, entre altres.
Quina és la satisfacció personal?
-Reconforta molt. A part, consider que fer un voluntariat és una cosa que devem a la gent, a la societat. Es commemoren els 50 anys de Creu Roja a Ferreries, però a Menorca l’entitat hi és des de fa uns 125 anys. I 150 fa que és a les Balears aquest organisme internacional, que va néixer a Suïssa el 1863. És important recordar que per poder fer i continuar la tasca humanitària és imprescindible el voluntariat i la participació de socis, empreses i d’institucions públiques en les aportacions. A Ferreries, 300 persones i entitats fan aportacions mensuals. Hi ha una bona participació.
La col·locació de banderetes ha passat a la història?
-Avui en dia, les aportacions es fan d’una forma més anònima. Es deixen sobres a les bústies de les cases perquè la gent que vulgui o pugui faci les aportacions que consideri oportunes.
Entre les accions de futur hi ha obrir un local propi as Migjorn Gran.
-De moment, aquí empram un local municipal d’ús col·lectiu per a poder fer els tallers que organitzam per a aquesta població. L’Ajuntament ja ens ha tramès la intenció de proporcionar-nos un local exclusivament per a Creu Roja, que permetrà una millor coordinació de les tasques i poder dur a terme més activitats al poble.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.