Josep Portella Orfila té vint-i-sis anys i avui, a les 21 hores, serà l’encarregat de fer el pregó de Sant Cristòfol, al Pla de l’Església. L’alcaldessa, Antònia Camps, i la regidora de Festes, Tamara Rotger, han volgut reconèixer el mèrit del músic com a artista internacional, ja que és flautista a l’Orquestra Filharmònica de Hong Kong.
Com i quan va començar en el món de la música?
—La música sempre ha estat molt present en la meva vida. M’ha agradat des de molt petit i des d’un principi volia anar a estudiar a l’escola de música. Vaig començar allà als quatre anys i amb sis vaig començar a tocar la flauta.
Com va arribar a formar part de l’Orquestra Filharmònica de Hong Kong?
—Ells tenien una vacant. Jo vaig veure la seva oferta mentre estudiava el màster i era un mes que jo no tenia res a preparar i el repertori que demanaven era tot nou. Així, vaig decidir preparar el seu repertori, gravar-lo i enviar-lo sense expectatives. La gravació va anar passant fases de l’audició, fins que vaig arribar a la final. Després, em van citar presencialment. Als finalistes ens van convidar quatre mesos com a músics de prova i, quan ja vam passar tots per l’orquestra, es va fer la fase última davant del tribunal i del director titular. Després d’aquesta audició van decidir que jo havia guanyat la plaça.
Com és un dia típic en la seva vida com a membre de l’Orquestra Filharmònica de Hong Kong?
—Tenim assajos des de les 10.30, fins a les 16.30, amb una hora per dinar inclosa. Jo normalment hi vaig devers les 9 per fer el meu escalfament i estar preparat per començar una hora i mitja més tard. El cap de setmana tenim concert al vespre. Així, durant la setmana assajam i els capvespres tenim temps lliure per a descansar, donar classes, veure els amics i preparar-nos per a la pròxima setmana d’assajos.
Hi ha alguna actuació que recordi amb especial afecte?
—Un concert que vam fer el març quan estàvem de gira per Europa. Vam estar tres setmanes i en una de les aturades a França els meus pares van venir a veure el concert per primera vegada. Va ser molt especial, perquè els meus dos mons es van trobar. Van poder conèixer els meus companys i escoltar l’orquestra.
Com es va sentir en ser nomenat pregoner per a les festes de Migjorn Gran?
—Per una banda és un honor rebre aquest reconeixement i aquesta confiança per part de la batlesa i, per altra banda, també és molta pressió. El primer que vaig pensar va ser que soc molt jove per ser pregoner i que la meva trajectòria no és prou llarga com per a fer el pregó. Tenia en ment pregons d’altres anys i no sabia si complia els requisits. Però després un li dona voltes i troba temes per contar, aspectes que puguin ser diferents de la teva vida. Quan te fan una proposta així, no pots dir que no.
Pot avançar-nos algun missatge que li agradaria compartir?
—El missatge base del pregó pot ser explicar com jo, un jove que havia començat a estudiar a l’Escola de Música des Migjorn, s’ha acabat dedicant a la música dins d’una orquestra professional com és la de Hong Kong. Tot això, amb vivències de la meva trajectòria i explicant tot el procés, sempre recordant Es Migjorn.
Quina relació té amb Menorca i amb Es Migjorn Gran?
—Per jo, Es Migjorn i Menorca és casa meva. Tenc aquí tota la meva família i si vaig partir tan enfora és perquè era el moment de fer-ho. Tot indicava que era la millor oferta per dedicar-me a la música. Però clar, un troba a faltar Menorca. Per sort, el juliol i l’agost tenim vacances a l’orquestra i és l’oportunitat perfecta per tornar a casa i sonar, és clar, amb la Banda des Migjorn Gran.
Fins a quin punt va ser determinant per a vostè començar a l’Escola de Música des Migjorn als quatre anys?
—Segons m’han contat a casa, jo des de ben petit he volgut anar a l’escola de música i, és per això, que m’hi van apuntar tan prest. Tenir tanta il·lusió de començar una activitat i que els teus pares tenguin la possibilitat d’ajudar-te a realitzar-la, ajuda molt a créixer ràpidament. Des dels quatre anys fins als vuit que vaig estar a l’escola de música, és on vaig aprendre la base musical i on vaig començar amb la flauta. Allà me van donar les eines per anar escalant a poc a poc.
Quins són els seus pròxims projectes musicals?
—La darrera setmana d’agost començarem la nova temporada amb l’orquestra, que està plena de projectes molt interessants, amb directors reconeguts internacionalment, el que fa que sigui molt motivant. També petits projectes més cambrístics amb companys de l’orquestra. Aquest any tindré molts concerts amb un quintet de vent i donaré classes a Hong Kong.
Quins reptes li agradaria assumir en el futur?
—Cada setmana i cada repertori és un repte nou, sobretot si un acaba de començar, com jo. A cada assaig un aprèn i això no atura. Crec que aquest és el repte de la nostra professió.
Quin consell donaria als joves músics que estan començant la carrera?
—Primer de tot diria que, si un decideix començar la carrera, és perquè en un inici, fer música és una cosa que fa molta il·lusió, i això no s’ha de perdre, encara que després en el món professional hi hagi molts obstacles. També cal esforçar-se molt i fer molta feina, perquè això, després, dona els seus resultats.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Llest, bon al.lot, molt intel.ligent, sensible, bon amic, un orgull per es Migjorn i per tots els que el coneixem d’aprop.